Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
capitis deminutio
Dret romà
Pèrdua o disminució que un ciutadà romà sofria en la seva capacitat jurídica.
La màxima suposava el pas d’home lliure a esclau la mitjana, la pèrdua de la ciutadania romana i la mínima, l’anullació de la posició ocupada en el si d’una família En qualsevol cas, era causa de dissolució del matrimoni
manumissió
Dret romà
En el dret clàssic, atorgament de la llibertat a un esclau o a un serf.
Jurídicament, consistia en la renúncia, per part del patró dominus , a la potestat manus que tenia sobre el seu esclau A Grècia, hom registra l’existència de formes de manumissió religioses consagració de l’esclau a la divinitat i civils A Roma, el dret civil distingia tres tipus de manumissió la manumissio vindicta , que constituïa una reivindicació de la llibertat davant un magistrat, la manumissio censu , que s’acomplia amb la inscripció de l’esclau com a ciutadà en les llistes censals, i la manumissio testamento , que proclamava la seva llibertat en un testament
cursus honorum
Dret romà
Locució emprada per a designar la sèrie de càrrecs públics importants a què podia accedir un ciutadà romà de les classes altes.
Seguien un ordre jeràrquic preestablert i s’hi barrejaven llocs de tipus polític, administratiu, jurídic i militar L’organització del sistema començà a partir de la llei Villia Amalis 180 aC, però l’estructura definitiva fou establerta al començament de l’Imperi, per August Es dividien en dos grups Els càrrecs propis de la gent que pertanyia a l’ordre senatorial equivalent a l’aristocràcia tenien un primer grau preparatori per als càrrecs del vigintiviratus i del tribú militar, equivalent al servei militar Hom passava després al de qüestor quaestor , seguia el d’edil aedilis o de tribú…
ager vectigalis
Dret romà
Terreny pertanyent a l’ager publicus concedit a un ciutadà a canvi del pagament d’una imposició, anomenada vectigal, sobre el seu producte.
Mentre el concessionari o els seus hereus paguessin aquest cànon, el terreny es mantenia en llur poder en la condició d’ ager privatus vectigalisque , però, encara que la possessió fos a perpetuïtat, es tractava només d’una possessio rei i no d’un ius in re
postlimini
Dret romà
Dret que tenia el ciutadà romà que havia estat fet presoner de guerra d’ésser reintegrat en tots els seus drets quan podia tornar a Roma.
proletari | proletària
Dret romà
A l’antiga Roma, ciutadà de la classe més humil, sense propietats territorials — aliens, doncs, a les cinc classes de l’ordenament centuriat (comicis centuriats) de S.Tulli—, però que entrava en el cens únicament perquè tenia o podia tenir fills.