Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
edicte
Dret romà
Font important dels ius honorarium consistent en les comunicacions que publicaven els magistrats romans en començar a exercir llurs càrrecs per tal de donar a conèixer les directrius que seguirien en l’administració de justícia i en el govern.
Aquesta facultat legislativa era inherent a la mateixa magistratura i obeïa l’exercici de l' imperium i el dret dels ciutadans romans de conèixer les normes que els serien aplicades En un inici, la promulgació de l’edicte era feta verbalment en reunió pública convocada a aquest efecte, i posteriorment en taulers de fusta fixats als llocs públics Aquesta forma legislativa es mantingué sota l’Imperi en assumir el cèsar les magistratures, i evolucionà en el marc de les constitucions imperials constitució A la Catalunya medieval les ordinacions ordinació dels organismes de l’…
qüestor
Història
Dret romà
Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions vàries, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.
Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii