Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
agnació
Dret romà
Parentiu civil existent entre el pater familias
i totes les persones sotmeses a la seva pàtria potestat.
Encara que ordinàriament coincidia amb la filiació, també era agnat l’adoptat, ja que la seva essència era únicament el vincle civil de la submissió a la pàtria potestat
pater familias
Dret romà
A la família romana, l’home que no té altre ascendent masculí i que té ple dret com a cap de casa.
Els seus poders sobre els fills pàtria potestat, els béns i els esclaus mancipatio eren gairebé illimitats
pupil | pupil·la
Dret civil
Dret romà
Orfe menor d’edat sota la cura d’un tutor.
En el dret romà, era el qui abans d’atènyer la pubertat impúber es trobava fora de la potestat paterna, per defunció del pare o per emancipació, i que estava subjecte a la tutela testamentària i dativa dels impúbers
arrogació
Dret romà
adopció
d’una persona no sotmesa a la potestat d’una altra.
Aquesta institució tingué una gran importància als primers temps de l’imperi romà, car permetia la continuació del culte domèstic, feia entrar en la família agnàticia individus de la família cognatícia, ajudava a passar d’una classe social a l’altre sense oposició ni dificultats, permetia d’eludir les penes imposades als solters i als casats sense fills i hom adquiria drets per a poder obtenir càrrecs públics vinculats a determinades persones o famílies
manumissió
Dret romà
En el dret clàssic, atorgament de la llibertat a un esclau o a un serf.
Jurídicament, consistia en la renúncia, per part del patró dominus , a la potestat manus que tenia sobre el seu esclau A Grècia, hom registra l’existència de formes de manumissió religioses consagració de l’esclau a la divinitat i civils A Roma, el dret civil distingia tres tipus de manumissió la manumissio vindicta , que constituïa una reivindicació de la llibertat davant un magistrat, la manumissio censu , que s’acomplia amb la inscripció de l’esclau com a ciutadà en les llistes censals, i la manumissio testamento , que proclamava la seva llibertat en un testament
edictal
Dret romà
Dit de la llei o constitució romana promulgada per l’emperador usant de la seva potestat de magistrat.