Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
assemblea general d’empresa
Economia
Dret del treball
Òrgan compost per tots els treballadors de l’empresa, exceptuats els alts càrrecs directius.
El seu paper és essencialment de control dels representants obrers als diferents òrgans de participació dins l’empresa
assemblea de treballadors
Economia
Dret del treball
Òrgan compost de tots els treballadors de l’empresa.
La seva finalitat principal és de control dels representants obrers als diferents espais d’actuació dins l’empresa
locaut
Economia
Dret del treball
Tancament temporal d’una empresa o un grup d’empreses dut a terme per part de la direcció en una situació de conflicte laboral.
El locaut pot ésser una mesura preventiva, prèvia a la implantació de noves condicions de treball, o a una resposta a les reivindicacions i les posicions de força dels obrers Considerada fora de la llei en algunes constitucions, fou considerablement utilitzada a l’inici de la industrialització Actualment hom hi recorre només en una situació extrema, per tal com la interrupció total del procés de producció que suposa tampoc no afavoreix la situació de l’empresa
estructura dels salaris
Economia
Dret del treball
Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic, que es componen de les diferències de remuneració entre treballadors, anomenades salari diferencial
.
Són causes d’aquest salari diferencial les diversitats professionals o ocupacionals, el sector o empresa on es treballi, l’àrea on és situada l’empresa, el sexe, etc
consell obrer
Economia
Dret del treball
Organisme de caràcter, composició, finalitat i atribucions molt diverses, que van des de la simple representació sindical a la cogestió més avançada, segons els països i llur règim polític.
El consell obrer té noms diferents segons l’estat i les circumstàncies comitè d’empresa França, Luxemburg, Espanya, comitè mixt de producció Noruega, comitè sindical URSS, consell de gestió Itàlia, consell obrer Hongria, Polònia, Iugoslàvia A Catalunya, en 1936-39, rebé el nom de consell d’empresa
contracte indefinit
Economia
Dret del treball
Contracte de treball que es caracteritza principalment per la durada, il·limitada en el temps.
Hom estableix presumpció legal de contracte indefinit quan l’empresa no dóna d’alta al règim pertinent de la seguretat social al treballador i es formalitza en frau de llei per evitar contractació indefinida
pluriocupació
Economia
Sociologia
Dret del treball
Exercici simultani de diverses ocupacions.
El terme indica el fet d’exercir activitats molt diferents, que, en alguns casos, comporta l’existència de diversos contractes laborals Es troben també en situació de pluriocupació aquells professionals que exerceixen la professió liberalment i alhora estan adscrits a alguna empresa o organisme oficial
expedient de crisi
Economia
Dret del treball
En la legislació vigent a l’Estat espanyol, tràmit pel qual hom autoritza a variar una relació laboral per causes tècniques, econòmiques o de força major.
Cal diferenciar l’expedient que pretén l’extinció de les relacions existents, com en el cas del tancament d’una empresa per fallida o crisi econòmica, d’aquell que té com a objectiu la modificació de les condicions de treball reduccions de plantilla, de la jornada de treball, establiment de torns diferents, etc
antiguitat
Economia
Dret del treball
Període de temps transcorregut des del dia que hom ha iniciat una relació juridicolaboral, en qualitat de treballador per compte d’altri o com a funcionari al servei de l’administració pública, o bé des que ha ocupat una determinada categoria o escalafó en l’una o l’altra condició.
La seva durada afavoreix el treballador en qüestions d’acomiadaments, ascensos i altra mena de drets Per als empresaris, l’estabilitat dels qui treballen per a ells té interès per tal d’evitar l’augment dels costs derivats de la mobilitat i alhora és un factor que contribueix a la integració dels treballadors a l’empresa
conveni col·lectiu
Economia
Dret del treball
Acord escrit entre associacions professionals d’obrers i empresaris, amb personalitat jurídica, per fixar les condicions laborals a què s’hauran d’ajustar els contractes individuals de treball.
L’acord obliga les parts i té efectes sobre els representants i, àdhuc, sobre tercers Nascut a Anglaterra, s’estengué per Europa al començament del s XX gràcies tant a les lluites obreres com al canvi de política social iniciada pels governs europeus i fou un dels instruments motors de l’estratègia sindical Després ha restat institucionalitzada i integrada dins la dinàmica del desenvolupament econòmic Regulat a l’Estat espanyol per l’Estatut del Treballador 1980, el conveni té efectes jurídics dins l’àmbit en què ha estat pactat empresa, branca d’un àmbit territorial, etc