Resultats de la cerca

Constituïren els organismes bàsics del règim corporatiu paritari muntat a Espanya per la Dictadura del general Primo de Rivera a la segona etapa del règim, per decret de 26 de novembre de 1926, obra del ministre de treball, Eduard Aunós S'inspirà en el corporativisme feixista d’Itàlia i en les idees del moviment social catòlic La UGT i els socialistes participaren en els comitès paritaris en virtut del pacte tàcit de no-agressió existent entre ells i la Dictadura Malgrat les mesures repressives contra les vagues, aquesta participació, que mantingueren àdhuc després de negar-se a participar a…

El seu paper és essencialment de control dels representants obrers als diferents òrgans de participació dins l’empresa

La seva finalitat principal és de control dels representants obrers als diferents espais d’actuació dins l’empresa

Hom classifica les categories en grans grups caps, tècnics, administratius, subalterns, obrers o en categories específiques oficial de primera, especialista, peó, etc Les lleis laborals, els convenis collectius i els contractes de treball aprofiten els esquemes de les categories per a referir-hi els drets i les obligacions dels treballadors

El locaut pot ésser una mesura preventiva, prèvia a la implantació de noves condicions de treball, o a una resposta a les reivindicacions i les posicions de força dels obrers Considerada fora de la llei en algunes constitucions, fou considerablement utilitzada a l’inici de la industrialització Actualment hom hi recorre només en una situació extrema, per tal com la interrupció total del procés de producció que suposa tampoc no afavoreix la situació de l’empresa

Per tal que es doni la figura jurídica del treballador, cal que hi hagi un contracte de treball entre aquest i l’empresari, però el sol fet de treballar per compte d’altri ja fa sorgir la figura del treballador El treballador pot ésser fix, eventual o temporer Com a contraprestació del seu treball, l’empresari satisfà un sou al treballador Són considerats treballadors els aprenents, encara que no rebin salari, els obrers i operaris, especialitzats o no, en oficis i professions manuals o mecàniques, els encarregats d’empreses i els caps de tallers o d’oficines, els empleats de…

L’acord obliga les parts i té efectes sobre els representants i, àdhuc, sobre tercers Nascut a Anglaterra, s’estengué per Europa al començament del s XX gràcies tant a les lluites obreres com al canvi de política social iniciada pels governs europeus i fou un dels instruments motors de l’estratègia sindical Després ha restat institucionalitzada i integrada dins la dinàmica del desenvolupament econòmic Regulat a l’Estat espanyol per l’Estatut del Treballador 1980, el conveni té efectes jurídics dins l’àmbit en què ha estat pactat empresa, branca d’un àmbit territorial, etc

Aquestes rendes poden referir-se a un cert període de temps salari per temps i s’anomenen jornal, setmanada o mesada segons el període a què faci referència poden referir-se a una feina feta salari a preu fet , i salari a la part , si hom paga un percentatge respecte al valor del producte obtingut Cal distingir també entre salari monetari , si indica un muntant d’unitats monetàries corrents, sense cap referència al poder adquisitiu que es deriva de la seva tinença, i salari monetari deflacionat , segons la variació dels preus La teoria econòmica, principalment de la revolució industrial…