Resultats de la cerca

Autor d’uns comentaris a les Commemoracions de Pere Albert, esmentats i aprofitats per Joan Socarrats Li ha estat atribuït un comentari sobre la guerra dels reis de Catalunya-Aragó contra el de Mallorca No sembla que fos ell sinó un Bernat de Seva el comentarista de l’usatge Auctoritate et rogatu

Fill de Brancaleó Doria i d’Elionor d’Arborea i nebot del jutge Hug IV Mort aquest, Elionor maldà per fer-lo succeir en el càrrec i àdhuc envià Brancaleó a demanar la protecció de Pere III de Catalunya-Aragó a les corts de Montsó Fou succeït pel seu germà Marià V 1387-1407

Canonge i sagristà de Barcelona i bisbe d’Osca i Jaca 1458-65 per nomenament del papa Calixt III El 1460 assistí a la cort de Fraga féu de mitjancer 1461 entre Carles de Viana i el seu pare, Joan II de Catalunya-Aragó, en el conflicte sorgit entre aquest i el Principat de Catalunya

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines

Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant 1486 Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu El papa excomunicà l’inquisidor 1487 Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya-Aragó

Doctor en drets, lloctinent de la cort del justícia d’Aragó el 1599 fou jurat en cap de Saragossa Escriví diverses allegacions de causes pendents de la cort del justícia, publicades en 1591-1605, un tractat sobre la coronació, unes notes sobre les glosses del bisbe Vidal de Canyelles, una història del príncep de Viana i diversos poemes, tot inèdit

Abat de Santa Maria de Roses 1396-1401, de Sant Esteve de Banyoles 1401-08, de Rodes 1410-13 i de Sant Cugat 1416-19 Estigué al servei de Joan d’Aragó, comte d’Empúries Partidari del papa BenetǏII, fou durant deu anys capità del palau apostòlic d’Avinyó Es conserva d’ell un Tractatus contra alchimistas , escrit el 1404

Cavaller doctor en drets, catedràtic de la Universitat de València, advocat fiscal i patrimonial del rei i oïdor criminal i després civil de l’audiència de València Nomenat regent del Consell d’Aragó, morí abans d’ocupar el càrrec Escriví diversos tractats sobre els furs valencians i publicà Repertori general de totes les matèries dels furs de València fins a les corts de l’any 1604 1608

Els condemnats del Principat i les Balears i del Regne de València l’acomplien a l’esquadra del Principat —o a la de València, quan n'hi havia—, o eren embarcats a Cartegena o a Màlaga en unes altres galeres Només l’audiència podia aplicar aquesta pena i hom podia apellar al Consell Suprem d’Aragó La commutació per composicions i avinences havia d’ésser autoritzada per la cancelleria

Fou nomenat per Felip II de Castella vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1585-1598, però, per tal de poder exercir el càrrec —els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos—, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585 El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva allegació en defensa de la Universitat de Saragossa