Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
feu
Història del dret
Conveni pactat entre dues persones nobles, una de les quals, en posició preeminent (senyor feudal), rebia de l’altra (senyor feudatari, vassall) la prestació d’homenatge, amb el corresponent jurament de fidelitat, en canvi de lliurar-li un domini real, el feu pròpiament dit.
Aquesta figura vinculava d’una manera indissoluble les anteriors relacions de vassallatge i de benefici, en fer-se aquest hereditari, cosa que, si de cas, s’esdevingué a França i també a Catalunya, al segle X La relació senyor-vassall implicava uns deures mutus per part de tots dos contraents auxili militar i consell per part del vassall, protecció i justícia per part del senyor, i era closa mitjançant una cerimònia ritual pròpia L’objecte del feu consistia, generalment, en l’usdefruit, pel vassall, d’un terme rural, de la terra i altres drets inherents al castell encomanat pel senyor, però…
fazaña
Història del dret
A Castella, a l’edat mitjana, sentència o resolució dictada pel jutge segons el seu lliure arbitri i conforme a equitat, la qual formava jurisprudència i esdevingué element creador del dret castellà.
fadiga de dret
Història del dret
En dret català, del segle XVII, denegació feta pel demandat en judici a comparèixer i estar a dret o acceptar la resolució judicial; rebel·lia.
evacuatriu
Història del dret
En dret feudal català, la qui cedeix una possessió o hi renuncia.
evacuador
Història del dret
En dret feudal català, el qui cedeix una possessió o hi renuncia.
estatja
Història del dret
Dret que es reservava el senyor d’un castell donat en feu, d’entrar-hi, refugiar-s’hi, habitar-hi i romandre-hi sempre que volgués.
Era anomenat en llatí estatica
estacament
Història del dret
En el dret feudal, acció de garantir el compliment d’un compromís.
espòrtula
Història del dret
Drets pecuniaris que cobraven certs jutges i ministres de justícia.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina