Resultats de la cerca
Es mostren 1031 resultats
lleixar
Història del dret
Llegar o instituir a favor d’una persona natural o jurídica o fundar amb fins pietosos o socials.
lleixar
Història del dret
Fer abandonament (d’una cosa) o lliurament a una altra persona o una institució.
lleixa
Història del dret
Deixa instituïda en última voluntat per a una fundació de fins pietosos o benèfics.
llaurada
Història del dret
Als segles XIII-XV, obligació d’un pagès o home rústic, envers el seu senyor, d’emprar-se en determinades jornades en terrenys d’aquest no compresos en el contracte o establiment.
pacte d’igualtat de béns i guanys
Història del dret
Pacte que hom solia acordar al territori de la diòcesi de Girona, segons el qual els fruits i les rendes dotals que no havien estat consumits en interès de la família i allò que havia estat adquirit amb ells era dividit per parts iguals entre ambdós cònjuges.
Ha caigut gairebé en desús, bé que l’actual compilació el dona com a vigent
blat d’acapte
Història del dret
Part de la collita de blat que eren obligats a pagar els colliters del terme d’un castell o una baronia, a l’antiga corona catalanoaragonesa.
És un dels signes més característics de tot castell termenat des del segle XII fins al XVI, com a senyal i prova de la jurisdicció baronial Els barons feien la percepció d’aquesta imposició per mitjà de llurs batlles, bé que la fixació i la distribució fossin a vegades intervingudes per síndics nomenats per les universitats de les parròquies o els llocs de la demarcació Algunes vegades els barons venien, establien en emfiteusi o bé arrendaven el dret de la percepció del blat d' acapte Cal no confondre aquesta exacció d’ordre jurisdiccional amb els terremerita o tasques en parts de blat que…
bausia
Història del dret
A l’edat mitjana, delicte de traïció, mancament a la promesa de fidelitat.
La bausia major , o màxima , equiparada al delicte de lesa majestat, consistia a donar mort al senyor o als seus fills legítims, induir que altres els matessin, cometre adulteri amb la muller del senyor o prendre-li el castell, matar el contrincant durant una treva convencional, infringir un pacte de pau i treva o atemptar contra el sobirà Cometia bausia comuna el qui es negava a donar la potestat d’un feu o castell, el vassall que no prestava ajuda al senyor o trencava l’homenatge o l’obligació a què era sotmès per la seva condició i el qui mancava a un jurament Per a aplicar la pena al…
batlle general
Història del dret
Oficial creat l’any 1815 per Ferran VII amb el caràcter exclusiu d’administrador del patrimoni reial i amb jurisdicció privativa i atractiva; depenia directament del majordom del rei.
batlle general
Història del dret
Oficial de nomenament reial, documentat ja al segle XIII.
N'hi havia al Principat de Catalunya i als regnes de València i de Mallorca a més d’un amb jurisdicció sobre la Vall d’Aran Administrava el reial patrimoni, amb una jurisdicció, ensems civil i criminal, amb competència en matèria mercantil i altres duanes, béns vacants, preses i naufragis, aigües públiques, causes d’amortització, etc El batlle general del qual depenien els locals i territorials era secundat per un procurador fiscal en matèria de patrimoni reial o el fisc i la seva gestió intervinguda pel mestre racional Després dels decrets de Nova Planta llurs funcions passaren a la…
averament
Història del dret
Adverament jurat fet per l’autor d’un homenatge feudal, juntament amb testimonis, en el cas d’haver-se’n perdut el document original.