Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
pilorí
Història del dret
Instrument de suplici usat en molts països d’Europa fins al segon terç del segle XIX.
Consistia en una post amb tres forats per a les mans i el cap, on els malfactors eren exposats a la vergonya pública
picota
Història del dret
Monument arquitectònic que era signe de jurisdicció penal i s’alçava a l’entrada de les poblacions, assenyalant el lloc on es feien les execucions.
Servia també per a penjar-hi els cossos dels criminals o llurs caps i per a lligar-los-hi exposant-los a la vergonya pública
pecho
Història del dret
A la Castella medieval, tribut que hom pagava al rei o al senyor feudal com a senyal de subjecció.
Els qui hi eren obligats rebien el nom de pecheros
patzeria
Història del dret
Concòrdia establerta entre valls pirinenques veïnes de Catalunya, Aragó, el País Basc i Occitània, tant si pertanyen a un mateix sobirà com no, destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster.
Inicialment, foren acords verbals, però a partir del segle XIII es conserven ja convencions escrites Pel que fa a les relacions de les valls catalanes Gistau, Benasc, Barranés, Aran, Cardós, Ferrera, Andorra, Querol, etc amb les occitanes, és a partir del tractat de Corbeil 1258 que unes i altres pertanyien a sobirans diferents, però, tot i això, els és reconeguda la llibertat de pactar lliurement cartes de patz o pau, concordats o pariatges , excepte en èpoques de guerra, facultat que acaba essent recollida en les compilacions de dret consuetudinari local com en el cas de les valls d’Àneu i…
acuindament
Història del dret
Anul·lament del pacte feudal, trencament del vincle de vassallatge.
Sovint comportava un desafiament o una declaració de guerra al senyor feudal A Catalunya fou emprat amb el mateix significat el mot difidament deseiximent
esguerrar
Història del dret
Tallar la garra o part inferior de la cama com a càstig de certs delictes.
encant
Història del dret
Venda pública de béns (mobles o immobles) o drets, amb intervenció de l’autoritat judicial o administrativa, en la qual les coses són adjudicades al més-dient; subhasta.
èfeta
Història del dret
Membre d’un tribunal d’Atenes que tenia competència en els delictes que no restaven sota la jurisdicció de l’areòpag.
Era constituït per cinquanta-un membres, i originàriament era format per eupàtrides A partir de la reforma de Soló perdé importància, i ja al s IV aC els èfetes foren substituïts pels heliastes