Resultats de la cerca
Es mostren 1032 resultats
dret de capbrevació
Història del dret
Facultat del senyor directe —i, al territori de Barcelona, del mitjà— d’exigir el reconeixement per part de l’emfiteuta dels drets dominicals, per via judicial (causa de capbrevació) o en escriptura pública (com preveu la legislació vigent al Principat de Catalunya).
capbrevació
Història del dret
Reconeixement del domini que l’emfiteuta feia al senyor directe interessat a acreditar la subsistència dels seus drets o a esbrinar si hi havia hagut transmissions que haguessin de pagar lluïsme a costa seva i en escriptura pública.
Antigament, en la causa de capbrevació, el senyor directe, que la promovia per via d’acció confessòria, podia escollir jutge emfiteuticari
capbreu
Història del dret
Document o manual on hom anotava, en forma abreujada i en períodes cronològics espaiats, les confessions o reconeixements fets pels emfiteutes als senyors directes, per tal de conservar memòria o prova de la subsistència dels drets dominicals.
llei caldària
Història del dret
Prova judiciària medieval consistent a obligar l’acusat a ficar la mà o el braç en una caldera d’aigua bullent perquè, si en resultava il·lès, en restés provada la innocència; fou aplicada gairebé a tot Europa quan les acusacions no permetien esmena o composició.
El seu ús decaigué a Catalunya amb els usatges, i fou considerada pecaminosa, perquè temptava Déu sovint fou substituïda pel judici per batalla
calcatura
Història del dret
A la Catalunya Vella, prestació que el pagès de remença pagava al seu senyor, a més de les prestacions habituals, consistent en una onzena part de la collita, o el seu equivalent en moneda.
cabeçatge
Història del dret
Impost que hom pagava sobre els caps de bestiar mort per al consum de carn.
brocard
Història del dret
Entre els glossadors, regla general de dret.
La denominació, que era aplicada, segons els autors, als axiomes jurídics obtinguts per inducció o bé als punts de convergència d’opinions en qüestions controvertides, prengué més endavant un sentit pejoratiu
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…
atimía
Història del dret
A la Grècia antiga, acte pel qual era posat fora de la llei el ciutadà culpable de determinades infraccions de dret públic (alta traïció, assassinat, corrupció dels magistrats, deutes al fisc, falsa acusació, etc.) que el privaven dels seus drets cívics fonamentals.
Correspon a la capitis diminutio romana L’ atimía podia ésser permanent o parcial