Resultats de la cerca

El 1673 hom proclamà la Bounty Act, proteccionista, que assegurava als productors el monopoli en el mercat interior La seva aplicació provocà problemes d’abastament, i al s XIX sorgiren importants revoltes urbanes El 1838 hom creà la League Anti-Corn Law a Manchester, dirigida per Richard Cobden El 1846 aquestes regulacions foren revocades

Les diòcesis passaren de 135 a 85, dividides entre 10 metròpolis, i les parròquies no podien tenir un àmbit inferior a les 6 000 persones els únics càrrecs admesos eren els de bisbe i rector, amb desaparició de tots els altres arquebisbes, canonges, etc tots els pastors havien d’ésser designats per elecció popular directa, i els bisbes electes informarien el papa, però no en demanarien la confirmació la jurisdicció diocesana era detinguda pel consell episcopal, el clergat era retribuït per l’estat, i els serveis religiosos eren gratuïts Els bisbes diputats oposaren un moderat refús, insistint…

En fou secretari i principal impulsor Valentí Almirall Hi participaren nombrosos congressistes, dividits en dos grups oposats un de minoritari, partidari de la unificació del dret civil amb figures com Manté, Mascaró i Sol i Ortega, i un altre de majoritari i partidari de la conservació del dret civil català, que triomfà, gràcies a la collaboració de Buxaderes, Bertran i d’Amat, Vallès i Ribot, i Valentí Almirall, entre d’altres

Era presidit pel veguer i format pels paers i uns quants prohoms de la ciutat L’execució de les penes establertes anava a càrrec del mestre de sentències Equivalia al juí de prohoms de Barcelona

Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror

La jurisdicció pertanyia perpetualment al bisbe de Girona Malgrat l’oposició del braç eclesiàstic, es mantingué, secundat pels altres dos braços, en les corts de 1554, 1559 i 1702 El bisbe de Vic era el jutge de les apellacions contra les sentències dictades pel bisbe de Girona El decret de Nova Planta el mantingué expressament, juntament amb les altres jurisdiccions eclesiàstiques L’any 1835 l’estat deixà de reconèixer les jurisdiccions dels bisbes de Girona i de Vic

Establia que tot funcionari públic havia de jurar fidelitat al rei com a cap de l’Església d’Anglaterra segons l’Acta de Supremacia del 1534 i combregar segons el ritu anglicà Significà la reacció anglicana contra la política procatòlica de Carles II i anava dirigida sobretot contra el duc de York, el futur Jaume II Fou abrogada el 1829

Una comissió de vuit alts funcionaris i un advocat, dirigits per Antíoc, prefecte del pretori, féu el projecte, que no reeixí, de reunir totes les constitucions, vigents o no 429 Reduït a un cos de constitucions generals, vigents, una nova comissió el dugué a terme 435-438 Fou dividit en 16 llibres i en títols, i les constitucions foren ordenades per matèries i cronològicament Promulgat a Orient el 15 de febrer del 438, tingué vigència des del primer de gener següent Teodosi l’envià a Valentinià III, el qual l’acceptà i, aprovat pel senat, també fou promulgat a Occident i tingué una validesa…

Els sindicats constituïts s’hi havien d’acollir i remetre llurs estatuts i reglament al Consell Superior de la Cooperació, i els que es constituïssin ho havien de fer en una assemblea general, en la qual s’establien els estatuts i l’acta de la qual s’havia de trametre també al Consell Superior

Es tracta d’una àmplia enciclopèdia del dret, sobre tota classe de matèries jurídiques, així com sobre fonaments filosòfics, morals i històrics de cadascuna de les institucions Inspirades en les fonts del dret romà i del dret canònic i en els texts dels romanistes i canonistes estrangers, Las Partidas foren un important instrument de la penetració del dret romà a la península Ibèrica, i potser en recollir el dret castellà i fusionar-lo amb elles es formà el dret territorial de Castella La iniciativa de fer aquesta magna obra es degué a Ferran III, el qual començà a escriure el llibre anomenat…