Resultats de la cerca

Doctor en dret, representà el collegi d’advocats de Vic en el congrés de jurisconsults catalans del 1881 És autor de Lo nou còdic civil 1881, en el qual defensa el dret català Inicià la publicació d’uns Apuntes para un diccionario de catalanismos , inacabats, i fundà i dirigí, a Vic, la revista El Eco de la Montaña  1862-68

Exercí a Solsona Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Fisicoexperimental de Barcelona Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars

Fill de Salvador Maria de Brocà i de Bofarull Es llicencià en dret 1869 a la Universitat de Barcelona, on exercí com a auxiliar de càtedra Es doctorà el 1870 Fou secretari del Primer Congrés Català de Jurisconsults 1881 Recollí la seva experiència en qüestions processals en el Manual de formularios ajustados a la ley de enjuiciamiento civil 1875, del qual han estat fetes successives reedicions Bon coneixedor de la història del dret civil català, el 1880 publicà, juntament amb Joan Amell i Llopis, Instituciones de derecho civil catalán vigente, comentadas con la doctrina del tribunal supremo…

Graduat el 1833 a Osca, fou magistrat, president de l’audiència de Mallorca, alcalde de Reus 1838 i 1843 i fundador del Banc de Barcelona Era nebot de Pròsper de Bofarull , amb qui mantingué una interessant correspondència, publicada el 1960, i pare del també jurista Guillem Maria de Brocà

Fou membre actiu de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona i de la Societat Econòmica d’Amics del País Intervingué en congressos nacionals i internacionals d’economia i agricultura i presidí el Foment del Treball i la Cambra Oficial Agrària de Tarragona Fundà el diari La Protección Nacional  1893 En política, milità en el partit conservador i fou senador per Tarragona 1914-17 i 1919-23 La seva bibliografia és extensa i variada s’hi destaquen El sentimiento del honor en el teatro de Calderón 1881, Cataluña la Solidaridad, la monarquía, el regionalismo 1907, La crisis vinícola…

S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde, dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà estudis històrics, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia , de la qual era membre, i a La Renaixença , i diverses monografies Guía del monasterio de Santas Creus , 1884 El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú , 1886 Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña , 1888

Afiliat al Partit Democràtic d’Abdó Terrades, el 1842 emigrà a Perpinyà, on defensà la posició independent fixada pels demòcrates en contra del lideratge de Joan Prim Fou secretari del comitè de propaganda del Partit Democràtic i director d’ El Republicano El 1855, arran de la repressió del capità general Zapatero, anà a Itàlia i, definitivament, als EUA Allà s’incorporà a la colònia icariana de Nauvoo Illinois, i en esclatar la guerra de Secessió 1861 ingressà als rengles federals fou ferit a la batalla de Murfreesboro

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona el 1926, i amb la seva muller Maria Soteras fundà un despatx d’advocats Participà, integrat en el Grup de L’Opinió , en la fundació de l’Esquerra Republicana de Catalunya, i fou elegit regidor de Barcelona 1931-33 El 1933, juntament amb l’esmentat Grup, se separà de l’ERC, i fou un dels dirigents del nou Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra , en representació del qual fou altra vegada regidor de Barcelona 1934-36 President del consell directiu de la Unió de Municipis Espanyols 1934 i membre de la junta del Collegi d’Advocats de Barcelona…

Fill de menestrals S’inicià en el dret amb Narcís de Sant Dionís i Guillem Domenge molt jove es llicencià en decrets a Bolonya, on fou deixeble de Nicolau Tedeschi, i es feu batxiller en dret civil a Montpeller Havent tornat a Girona, es dedicà a l’advocacia i tingué el càrrec de jutge ordinari de la ciutat 1441-43 Nomenat conseller reial 1448, passà a Barcelona i conservà el càrrec, malgrat les seves discrepàncies amb Joan II, fins poc abans de morir El 1430 havia recollit en un sol cos els texts de dret especial gironí que corrien dispersos en llibres de juristes de la ciutat i la vegueria…

Es llicencià en dret a Barcelona i s’especialitzà en dret mercantil Quan Canalejas formà la fracció liberal-demòcrata, s’hi adherí i fou diputat a corts per Sant Feliu de Llobregat 1898-99, 1901-03, 1905-07 i alcalde de Barcelona 1910, càrrec que dimití al cap d’uns mesos Es decantà per l’autonomisme i formà part de l' Assemblea de Parlamentaris l’evolució posterior d’aquest moviment el portà a ésser nomenat ministre de Gràcia i Justícia novembre del 1918 —càrrec des del qual creà els tribunals de menors—, però l’actitud hostil de Santiago Alba envers l’autonomia catalana el decidí a dimitir…