Resultats de la cerca

Milità en el partit progressista El 1835 fou alcalde major de Barcelona, juntament amb Pascual Madoz El 1841 fou elegit diputat a corts, i el 1843 fou ministre de governació en el govern progressista d’Olózaga Malgrat la seva filiació política, acceptà la cartera de finances del 19 de setembre de 1853 al 18 de juliol de 1854 en el govern moderat de José Luis Sartorius La ruïna de l’erari l’impulsà a decretar el cobrament anticipat d’un semestre de contribució, fet que provocà un gran descontentament i contribuí a l’alçament popular del 1854, durant el qual el govern hagué de dimitir La seva…

D’idees republicanes avançades, publicà El obrero político Catecismo de doctrina política al alcance de la clase trabajadora 1869, Idea práctica de la federación 1870 i alguns manuals de comerç

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1803, a la qual llegà els set volums manuscrits del seu recull antològic Parnàs català , amb poesies d’autors dels segles XVII i XVIII, moltes d’inèdites, com les de Jaume Sala i Guàrdia Feu treballs sobre numismàtica i compongué algunes poesies en català i castellà, que es conserven a l’arxiu de l’esmentada Acadèmia

Estudià humanitats, filosofia i dret a la Universitat de Mallorca Fou advocat de la mitra i defensà els dominicans que no volien retre culte públic a Ramon Llull Féu una transcripció, corregida i augmentada —avui perduda— del Vocabulario trilingüe, mallorquín, castellano y latín , d' Antoni Oliver i Feliu

Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor

Doctor en dret civil i canònic, s’establí a Barcelona, on exercí d’advocat Anotà les Observationes sacri regii Senatus Cathaloniae de Miquel Ferrer 1608 publicà, amb el títol d' Index singularium materiarum doctorum practicorum Cathaloniae 1610, unes notes tretes d’autors pràctics de Catalunya per tal de demostrar l’obscuritat d’algun punt de l' Apparatus ad constitutiones Cathaloniae de Tomàs Mieres

El 1369 fou enviat com a ambaixador a Castella el 1376, amb Berenguer de Cruïlles, a França, i el 1379 novament a aquest mateix lloc, amb Pere d’Artés, per negociar el matrimoni de l’infant Joan amb Violant de Bar El 1402, amb Guillem Pujada, negocià a Marsella un tractat amb Gènova, i el 1413, a Barcelona, amb tres procuradors més, signà una nova treva amb aquesta república Des del 1383 fou vicecanceller de l’infant Joan, i, bé que destituït per les corts de Montsó, l’infant li retornà el càrrec aquell mateix any des del 1387 fou canceller de la reina Violant Assessorà l’infant Joan i…

Lligat a la cort de Joan I des d’abans del seu adveniment al tron, vers el 1395 era conseller seu i promotor de negocis i membre del consell reial, que deixà a Barcelona quan passà a Mallorca aquell mateix any En morir Joan I el 1396, fou encartat en el procés contra els membres del seu consell i cort amb acusacions molt vagues, i fou absolt el 1398 Ja abans, el 1397, havia estat rehabilitat en ésser nomenat tresorer pel rei Martí, càrrec que exercí fins vers el 1409 Fou un dels marmessors designats pel rei Martí en el seu testament del 1407 Pel novembre del 1410, mort ja el rei, fou elegit…

Fou redactor en cap del diari “Le Roussillon” i president de l’Associació de la Premsa Política Perpinyanesa

Fou vicecanceller de Pere III de Catalunya-Aragó i del príncep Joan, duc de Girona des d’aquest darrer càrrec intervingué en el procés contra Bernat de Cabrera i contribuí a la seva sentència de mort