Resultats de la cerca

Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca

El 1834 publicà a Barcelona uns Elements de la notaria i anuncià també un diccionari de notaris, que no arribà a publicar

Ingressà a la carrera judicial el 1985 amb plaça als jutjats de districte d’Astorga Lleó, el jutjat número 26 de Barcelona i el jutjat de primera instància de San Vicente de la Barquera Cantàbria Magistrat des del 1988 i destinat a l’Audiència Provincial de Barcelona, s’incorporà en comissió de serveis a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya  TSJC, la Sala Civil i Penal del qual reforçà des del 2014 Ha estat consultor de la Unió Europea i de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, vocal del consell rector de l’Escola…

Fou deixeble de Xavier Llorens i Barba Catedràtic a Oviedo d’economia política i estadística, i de dret polític i administratiu a Oviedo i a Barcelona secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut del Foment El 1877 presidí l’Ateneu Barcelonès Defensà les idees proteccionistes dels fabricants catalans prop de Madrid Collaborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción” i “Revista Agrícola” Edità diverses obres i uns quants opuscles, entre els quals es destaquen els publicats sota el títol de Cartas de un arrepentido de la Internacional El comunismo El derecho al…

Encapçalà un moviment populista i agrari Fou elegit president de la República en cinc ocasions 1934, 1944, 1952, 1960 i 1968, però només pogué acomplir el mandat comprès entre el 1952 i el 1956 en els altres quatre mandats fou enderrocat pels militars 1935, 1947, 1961 i 1972

Fill d’Elionor d’Arborea i de Brancaleó Dòria Era un infant quan succeí el seu germà Frederic I, el 1387, i la regència fou exercida per la seva mare fins que morí, el 1404 Amb el seu pare, Brancaleó, continuà coratjosament la lluita contra la dominació catalana en temps del rei Martí, fins que aquest morí, el 1407

A la mort dels seus germanastres, participà 1307-08, en les lluites pel jutjat, el qual obtingué el 1308 i engrandí a expenses dels pisans

El 1250 el papa Innocenci IV reconegué per jutge d’Arborea el comte Guillem de Capraia, que ocupà el jutjat del 1253 al 1264 Fou tutor de Nicolau, fill del comte Guillem, almenys des del 1263 fins a la seva mort, el 1274, en què esdevingué jutge efectiu enfront de Guillem, germà menor de Nicolau Les oposicions internes li feren demanar, el 1284, l’aliança de Pere II de Catalunya-Aragó, i s’iniciaren així les intervencions reials catalanes que portaren més endavant a l’ocupació de l’illa

Exercí a Solsona Fou membre de la direcció d’agricultura de la Reial Conferència Fisicoexperimental de Barcelona Gran propietari rural, proposà experiments encaminats a millorar el rendiment del blat, l’aprofitament forestal dels prats i la ramaderia i l’expandiment dels fruiterars

S'educà, des de molt jove 1328, a la cort d’Alfons III i de Pere III de Catalunya-Aragó, on es casà amb Timbor de Rocabertí, filla del vescomte Dalmau IV vers el 1335 Malgrat la seva educació i el seu parentiu amb molts magnats catalans, canvià radicalment la política tradicional d’amistat amb la corona catalanoaragonesa Des del 1353, fins a la seva mort, suscità revoltes continuades contra el rei Pere, alternant-les amb èpoques de submissió aparent El 1363 intrigava, amb el papa Urbà V, per evitar la investidura del regne de Sardenya Arribà a ser, de fet, l’únic sobirà de l’illa, puix que,…