Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
bovatge
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI
acte positiu
Història del dret
Fet o acte que, concorrent en un cert nombre, justificava i qualificava la puresa i la noblesa de sang d’una persona o família, de manera tan indiscutible que no fos possible apel·lació en contra.
Aquest acte variava a cada un dels antics regnes hispànics Als Països Catalans era considerat generalment com a tal l’exercici de certs càrrecs o oficis, l’habilitació a corts pel braç militar, la inscripció al llibre-registre dels ciutadans o burgesos honrats de les ciutats i viles, etc Felip IV, per pragmàtica del 1623, declarà que, concorrent en una persona un d’aquests actes en tres graus consecutius de la línia paterna, comptant-hi ell mateix, ja podia ésser considerada noble de sang i podia transmetre l’esmentada noblesa als seus descendents
guerra privada
Història del dret
A l’edat mitjana (segles XI-XV), situació de violència entre senyors territorials, o bé entre sobirans, o ciutats i viles importants, i senyors territorials, que no afectava la totalitat de l’estat.
Moltes qüestions entre barons que podien dirimir-se per judici, o per batalla individual, acabaven transformant-se en guerres d’aquest tipus, que arrossegaven bandositats amb l’ajuda de valedors afavoria aquest fet la servitud dels vassalls en hosts i cavalcades, així com en obres de fortificació malgrat que des del segle XII, a Catalunya, per l’usatge Rochas , hom no en podia bastir sense consentiment del príncep En les colleccions de dret feudal hom tracta i legitima les previsions per a aquesta situació de guerra si era entre magnats o bé amb el príncep calia donar avís o…
fogatjament
Història del dret
Relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l’exacció de la imposició del fogatge.
Aquestes relacions provenien dels criteris preestablerts per la cort general on s’havia disposat aquella imposició i depenien molt de si les corts s’havien concertat amb el rei en una quantitat global del donatiu o bé si s’havia de pagar a tant per foc unes vegades n'eren exclosos els miserables, unes altres els clergues, i d’altres els moros i els jueus alguna vegada incloïen els masos rònecs i deshabitats, si és que les terres eren conreades, i unes altres vegades, si un menor d’edat que tenia béns propis vivia amb parents, era considerat com a titular de foc independent En cas que, per…
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera, com el de…