Resultats de la cerca

Fill de Francesc Pi i Sunyer i net de Francesc Sunyer i Capdevila Es llicencià en dret a Barcelona i es doctorà a Madrid Membre fundador d’Acció Catalana, fou secretari de l’Ajuntament de Barcelona durant la Segona República i durant la guerra ajudà alguns amics seus perseguits de la zona republicana facilitant-los passaports Anà a París el 1937 i tornà el 1940 Depurat, fou separat del seu càrrec de l’Ajuntament Guanyà la càtedra de dret administratiu 1940 com a catedràtic gaudí d’una gran popularitat per la seva bonhomia, humor i anecdotari subtil Personatge de món…

Redactor de La Publicidad i diputat provincial per diverses circumscripcions, milità primer en el possibilisme i després en la Unió Republicana i, finalment, fou un dels creadors de la Unió Federal Nacionalista Republicana , en representació de la qual fou regidor i cap de la minoria consistorial a l’ajuntament de Barcelona

Especialista en dret municipal Funcionari de l’ajuntament de Barcelona 1918 Catedràtic de dret municipal i director de l’Escola d’Administració Local creada per la Generalitat Participà a la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya Organitzà, a partir del 1915, les Setmanes Municipals Publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal 1914

Es doctorà en dret i en lletres i fou alt funcionari de la Mancomunitat de Catalunya i de l’ajuntament de Barcelona Publicà, entre altres obres, un índex de noms propis de la crònica de Muntaner, en collaboració amb JMde Casacuberta, als Estudis Universitaris Catalans 1914, i el Vocabulari jurídic català 1934, amb Rafael Folch i Capdevila

Durant la guerra del Francès s’uní al sometent d’ajut a Girona i contribuí a organitzar-hi un cos d’exèrcit de reserva En 1821-23 fou síndic de l’ajuntament de Barcelona com a tal tractà amb el mariscal Moncey de la capitulació de Barcelona davant les tropes franceses Exiliat, en retornar fou nomenat promotor fiscal de l’audiència de Barcelona

Germà de Joaquima de Vedruna i Vidal Estudià lleis a Cervera i fou assessor de la Junta de Comerç de Barcelona El 1803 ingressà a l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i a la de Bones Lletres, de la qual fou secretari, censor i tresorer Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i des d’aquest càrrec collaborà a la reobertura de l’Acadèmia, tancada del 1824 al 1833

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Interrompé els estudis de dret per prendre part a la tercera guerra Carlina 1872-76 El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia Fou conseller de l’Ajuntament de Barcelona 1918-22 i 1929-30, i és autor de La Guerra civil en Cataluña 1872-1876 1928 i El Carlismo en Cataluña 1930, on exposà els fets d’una manera força imparcial

Durant la República milità en el partit regionalista i fou regidor de l’ajuntament de Palma Després de la guerra entrà en contacte amb el grup democratacristià de Jiménez Fernández i el 1962 assistí a la reunió de l’oposició a Munic Com a advocat gaudí d’un gran prestigi Tractadista de dret civil balear, tingué una actuació destacada en defensa del dret foral al congrés de Saragossa 1947 Fou degà del Collegi d’Advocats de Balears 1956-61

Llicenciat en dret 1892 Carlí, fundà 1911 el Diario de Valencia fou regidor de València, diputat provincial i diputat a corts Ocupà càrrecs destacats dins d’Acció Catòlica Amb Lluís Lúcia i d’altres dirigents tradicionalistes, fou un dels promotors del Partit Social Popular 1922 Durant la Segona República fou membre de la Dreta Regional Valenciana i presidí la seva minoria a l’ajuntament de València Fou empresonat i executat alguns mesos després de començar la guerra civil de 1936-39