Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
cabeçatge
Història del dret
Impost que hom pagava sobre els caps de bestiar mort per al consum de carn.
degolla
Història del dret
Pena per la qual hom podia degollar un dels animals a qui entrava indegudament bestiar en un pasturatge.
composició
Història del dret
Conveni o esmena que, d’acord amb el sistema penal de la venjança privada, restablia la pau que havia pertorbat una ofensa criminal entre persones o entitats, mitjançant les indemnitzacions que hom considerava suficients.
Procedent de les lleis gòtiques, és recollida en els Usatges de Barcelona La recaptació de composicions era feta a les cúries o corts, tant reials com baronials, i fou regulada per les corts de Barcelona del 1382 i del 1503 i per les de Montsó del 1534 i del 1547 Inicialment, eren exclosos de la composició els qui havien comès delicte de bausia i els foragitats de pau i treva, però amb el temps en foren exclosos molts d’altres falsificadors de moneda corts de Barcelona del 1520, lladres, assaltadors de camins, incendiaris, matadors de bestiar, taladors de conreus i boscs i…
bestiatge
Història del dret
Exacció o impost sobre la possessió o sobre el trànsit de bestiar, bé com a institució general d’un regne, bé com a dret senyorial.
A la corona catalanoaragonesa prengué diverses modalitats, com el bovatge, l'herbatge, la rafega, i el carnalatge
albaquella
Història del dret
Residu indivisible que restava de les recaptacions de delmes en alguns bisbats, on el prorrateig de caps de bestiar no permetia d’establir una divisió fàcil.
bovatge
Història del dret
Imposició medieval que percebia el rei als regnes de la corona catalanoaragonesa, exigida en diner sobre les parelles de bous i, a vegades, sobre altre bestiar.
Habitualment era exigit al començament de cada regnat Al Principat, una constitució del 1283, confirmada el 1301, n'eximia els ricshomes, ciutadans, cavallers i les viles i els llocs reials que n'havien comprat el dret Alfons III, a les corts de Montsó del 1333, en confirmà l’exempció a l’orde de l’Hospital i als seus vassalls concedida per Jaume II el 1300 De fet, al segle XV el bovatge ja havia caigut pràcticament en desús Al regne d’Aragó, però, persistí encara fins ben entrat el ssegle XVI
corralada
Història del dret
A Mallorca, dret que pagava al corraler l’amo del bestiar agafat fent tala o aperduat, en compensació per haver-lo guardat dins el corral del rei.
lleis agràries
Història del dret
Lleis que a l’època romana regien el repartiment de l’ager publicus.
La lluita entre els conreadors i els ramaders per a l’ús d’aquell començà a ésser resolta pel cònsol Espuri Cassi Vecellí, que repartí una part de l’ ager publicus segle V aC Al començament del segle IV aC, una nova llei de Licini Estoló en tornà a reglamentar l’usatge i el 297 gràcies a la pressió dels conreadors, una altra llei regulava en 500 jovades l’extensió de l’ ager publicus que un particular podia posseir, bé que aquesta limitació no era mai del tot respectada, sobretot pels grans propietaris que intentaven de convertir en vitalicis llurs drets sobre la terra la situació del petit…
castellatge
Història del dret
Imposició que el senyor feudal percebia dels seus vassalls per la construcció i la conservació del castell, quan aquests s’hi refugiaven o hi eren presos, i pel pas de mercaderies o bestiar per la seva proximitat.
patzeria
Història del dret
Concòrdia establerta entre valls pirinenques veïnes de Catalunya, Aragó, el País Basc i Occitània, tant si pertanyen a un mateix sobirà com no, destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster.
Inicialment, foren acords verbals, però a partir del segle XIII es conserven ja convencions escrites Pel que fa a les relacions de les valls catalanes Gistau, Benasc, Barranés, Aran, Cardós, Ferrera, Andorra, Querol, etc amb les occitanes, és a partir del tractat de Corbeil 1258 que unes i altres pertanyien a sobirans diferents, però, tot i això, els és reconeguda la llibertat de pactar lliurement cartes de patz o pau, concordats o pariatges , excepte en èpoques de guerra, facultat que acaba essent recollida en les compilacions de dret consuetudinari local com en el cas de les valls d’Àneu i…