Resultats de la cerca

Nebot d’Agnès Pacs de Quint, aquesta en el seu testament 1485 el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lullista creada per ella el 1481 El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós És autor de poesies en llatí

Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904

Precursor de Böhm Bawerk, en l’obra Lectures on Political Economy 1834 destacà la importància del concepte de cost de producció i elaborà una primera aproximació al d’utilitat marginal

Fou professor de dret administratiu a la Universitat de Buenos Aires Del 1952 al 1955 fou separat de la càtedra a causa de les seves opinions polítiques Les seves obres, com Ciencia de la administración, Derecho administrativo y legislación administrativa argentina , han tingut difusió i influència a Europa

Estudià a Cervera, i acabà la carrera de dret a Sevilla En restar vidu s’ordenà de sacerdot Guanyà una càtedra de dret a la Universitat de Barcelona, que ocupà fins el 1881 Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1852 Publicà obres de tema jurídic Sobre la influencia de la filosofía pagana en el derecho romano , 1864, una Oración fúnebre de Jaime Balmes 1865 i La nueva universidad de Barcelona , discurs inaugural del curs 1872-73

Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch en la càtedra de literatura catalana, s’especialitzà en els estudis lullians El 1913 publicà amb E Duran i Reynals Les edicions lullianes de la Biblioteca Universitària de Barcelona als Estudis Universitaris Catalans Deixà en morir enllestida la seva obra principal, feta també en collaboració amb Duran i Reynals, Biblioteca de les impressions lullianes , que arriba fins el 1868 fou editada i prologada el 1927 per Ramon d’Alòs-Moner i és una obra bàsica dins l’especialitat

Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche ‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844, dimití i es traslladà a Munic 1847 La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht ‘Dret públic general’, 1851-52 Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant 1873

Era doctor en dret i en filosofia i lletres, i exercí d’advocat Guanyà la càtedra de dret marítim a Barcelona, branca en la qual esdevingué una autoritat Militant de la Lliga Regionalista, fou elegit diputat a corts 1932 Publicà La branca nua 1927, L’ombra dels marbres 1947, amb data del 1936, Estances 1957 i Poema de Rut La seva poesia, plenament parnassiana, es complau a evocar temes mitològics humanitzats S’exilià el 1936 i collaborà amb Joan Estelrich en la propaganda de la causa de Franco

Fill de l’advocat i doctor en lleis Pere Joan Finestres i Solans Germà de Francesc Finestres i de Monsalvo 1689 — 1762 i Pere Joan Finestres i de Monsalvo 1690 — 1769, professors de dret canònic a Cervera i erudits canonges de Girona i de Lleida, de Marià Finestres i de Monsalvo 1694 — 1759 i de l’historiador  Jaume Finestres i de Monsalvo  1696 — 1769, monjos de Poblet, d’ Ignasi Finestres i de Monsalvo , jerònim, arxiver i bibliotecari del monestir de la Vall d’Hebron i de l’historiador  Daniel Finestres i de Monsalvo  1702 — 1744 Els dos monjos de Poblet havien estat companys de Gregori…

Catedràtic a Oviedo 1874 i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució Catedràtic de dret polític i administratiu a València 1884-1907, fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra Publicà manuals de Psicología 1874 i de Derecho mercantil 1882 Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada 1903, Por el Júcar 1905 i La Alpujarra y Sierra Nevada 1906 Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu