Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep Faus i Condomines
Història del dret
Jurista i notari.
Exercí a Guissona Segarra És autor d' Els capítols matrimonials en la comarca de Guissona Catalunya Segriana 1907, Del contracte d’empenyament a Catalunya 1913 i Dret especial de la Segarra 1934 El seu fill fou el també jurista i notari Ramon Faus i Esteve
Pere Belluga i Tous
Història
Història del dret
Jurista, senyor de Beneixida.
Es doctorà en tots dos drets a Bolonya Tornà a València i fou assessor del justícia criminal 1429 Després d’un exili de quinze mesos a Almansa a conseqüència d’una disputa legal sorgida a les corts del 1438, el 1441 passà a Nàpols, juntament amb Alfons de Borja el futur Calixt III, i entrà al servei d’Alfons IV com a mestre racional 1442 i com a advocat patrimonial 1457 i de Joan II com a advocat fiscal 1458 i com a advocat patrimonial 1461 Entre el 1437 i el 1441 escriví Speculum principum editat diverses vegades als ss XVI i XVII, dedicat a Alfons el Magnànim i que constituïa alhora una…
José Canalejas Méndez
José Canalejas Méndez en un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Política
Història del dret
Advocat i polític liberal.
Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en el partit…
dita
Història del dret
A Catalunya, del segle XIII al XVIII, intervenció d’un corredor públic en nom d’un atorgant en la constitució d’una obligació o un contracte.
Els corredors públics eren obligats a enregistrar les dites en llurs capbreus o llibres
llaurada
Història del dret
Als segles XIII-XV, obligació d’un pagès o home rústic, envers el seu senyor, d’emprar-se en determinades jornades en terrenys d’aquest no compresos en el contracte o establiment.
convinença
Història del dret
Contracte o pacte bilateral pel qual les dues parts es posen d’acord, lliurement o sense intervenció de cap jurisdicció pública o privada, per definir les obligacions que les lliguen mútuament, i en garanteixen l’execució per un engatjament solemne.
Foren molt freqüents des del segle X al XII a Provença, al Llenguadoc i a la Llombardia i especialment a Catalunya, d’on passaren després a Aragó La convinença no té precedents ni en el dret romà ni en el germànic Eren aplicades a promeses de casament, a beneficis d’abadies comtals, a percepció de rendes, a successions de rendes, a successions d’herència, però sobretot a relacions de lligam feudal entre els senyors i llurs vassalls o fidels
debitori
Història del dret
Al Principat de Catalunya, contracte de préstec de diners pel qual el prestatari prometia de retornar-lo en un termini determinat, hipotecant com a garantia alguna cosa especial o tots els seus béns en general, sense que hi intervingués jurament.
En general, l’escriptura no estipulava cap interès, perquè el prestador el retirava del capital a l’acte de lliurament dels diners Aquesta forma de préstec era utilitzada per tal d’evitar la prohibició eclesiàstica de cobrar interès pels préstecs