Resultats de la cerca

A més d’estudis i d’edicions de texts jurídics i de dos volums sobre L’età feudale 1955, investigà els orígens dels Usatges de Barcelona 1957-59, que cregué reunits, i en gran part redactats, a partir del regnat de Ramon Berenguer IV

Aquesta escola, que aparegué a Itàlia al segle XIII i tingué la seva esplendor al segle XIV, es dedicà a l’estudi del dret romà postjustinianeu i elaborà unes teories jurídiques impossibles i illògiques S'hi destacaren Cino da Pistoia, Bartolo i Baldo

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Notari públic i catedràtic de la Universitat de Barcelona És autor de Stilus capibrevandi 1547, que dedicà al bisbe d’Elna Miquel Despuig en les reedicions del 1561 i el 1594 figura també un apèndix, en català, sobre les festes i dies feriats de l’audiència La seva obra principal és Lucerna laudemiorum omnia emphiteuseos iura complectens 1556, 1575, que és encara una autoritat en matèria emfitèutica

Assessor de la batllia general 1590 i de l’audiència, i conseller segon de Barcelona 1608 Jeroni Pujades li dedicà la seva Crònica 1609 Fundà 1626 el convent de carmelitans descalços a Gràcia els Josepets , on fou enterrat en un panteó Publicà una Relación de las fiestas que se celebraron en Barcelona y en otras partes de Cataluña por la beatificación de santa Teresa de Jesús 1615

Fou nomenat per Felip II de Castella vicecanceller de la corona catalanoaragonesa 1585-1598, però, per tal de poder exercir el càrrec —els furs d’Aragó no permetien que un no aragonès exercís jurisdicció sobre aragonesos—, calgué que fos habilitat a les corts de Montsó del 1585 El mateix any 1585 el jurista aragonès Juan Gaspar Hortigas li dedicà la seva allegació en defensa de la Universitat de Saragossa

Fou notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà Viridiarium artis notariatus 1704 Fou publicada en versió castellana amb el títol de Teórica del Arte de notaría 1826-29 i esdevingué fonamental per a l’estudi i la pràctica de la notaria en els dos aspectes judicial i notarial i per al coneixement del conjunt de les institucions de dret civil

Dedicà la seva vida a la investigació i a l’ensenyament a les universitats de París, Valença, Torí i sobretot Bourges Emprà nous mètodes en la interpretació del dret romà, i per això és considerat el fundador de l’escola exegeticohistòrica Les seves dues obres més importants són les Observationes et emendationes i els Comentarii a les Pandectes i al Codi Influí fortament en els tractadistes del dret català dels s XVII i XVIII

Jutge de l’audiència de Barcelona, les pressions de Madrid i del lloctinent l’inclinaren a adoptar 1639 mesures impopulars i contràries a les constitucions lleves, mobilitzacions, embargaments d’aliments Per això en la jornada del Corpus de Sang 7 de juny de 1640 morí assassinat i la seva casa fou saquejada i incendiada Dedicà al comte d’Olivares un Discurso breve sobre la celebración de cortes de los fidelíssimos reynos de la Corona de Aragón 1626

Fou pretor 66 aC i cònsol 51 aC Durant la guerra civil fou partidari de Cèsar, que el féu procònsol de l’Acaia 46 aC Fou enviat pel senat a Mòdena per tal de negociar amb Antoni, però morí pel camí Com a orador, es retirà 77 aC davant la superioritat de Ciceró, el qual li dedicà unes pàgines del Brutus Les seves obres es basen més en un coneixement profund del dret que no pas en la casuística