Resultats de la cerca

Doctor en dret 1963, fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1982, magistrat del tribunal superior de la mitra d’Andorra i magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 1989 Secretari general del Segon Congrés Jurídic Català, també fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, vocal de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, director del seminari de la Càtedra Duran i Bas de Dret Civil Català i director del centre de Barcelona de l’Institut d’Estudis Andorrans Publicà  El heredero…

Estudià a Cervera i Barcelona Viatjà per Amèrica i guanyà una càtedra de matemàtiques a Santa María de Puerto Príncipe actualment Camagüey, Cuba, on exercí com a professor i director del Liceu Calassanci el 1838 Treballà a l’Ajuntament de l’Havana Arran de la seva estada a Cuba, publicà El porvenir de la perla de las Antillas Arran d’aquesta estada i de viatges als Estats Units i Mèxic, publicà assaigs d’interès polític sobre aquests països Posteriorment marxà a Suïssa, però finalment s’installà a Madrid, devers l’any 1856, on fou director de l’Escola Normal i…

Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’"El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu

Fundà, amb Oriol Anguera de Sojo, la Unió Jurídica de Catalunya Representà Catalunya en congressos de minories nacionals Cofundador 1930 i director del Diari de Vic , formà part del consell del Partit Catalanista Republicà

Estudià a València El 1872 guanyà la càtedra de procediments i pràctica forenses El 1884 fou rector de la Universitat de València i director de la Societat Econòmica d’Amics del País Fou senador per València 1899-1904

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

Director del setmanari, i el 1931 diari, Tarragona Federal Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona 1932 El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista i a Pont Blau

Amic de Víctor Balaguer, fou vocal vitalici del patronat de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, del Boletín de la qual fou director Publicà estudis històrics, com Prim en Méjico 1893, i sobre temes socials, com Los montepíos y las clases obreras 1882 i Ventajas de las sociedades cooperativas 1883

Especialista en dret municipal Funcionari de l’ajuntament de Barcelona 1918 Catedràtic de dret municipal i director de l’Escola d’Administració Local creada per la Generalitat Participà a la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya Organitzà, a partir del 1915, les Setmanes Municipals Publicà Dret municipal vigent i Dret orgànic municipal 1914

Germà d’Enric Sagnier i Villavecchia Es doctorà en dret 1893 i ingressà en el cos jurídic militar, en el qual arribà al grau d’auditor general 1923, càrrec que exercí a Valladolid, Burgos i Barcelona Fou diputat a corts per Arenys de Mar 1903-06 i 1910-17, alcalde de Barcelona 1913-14 i director de penals