Resultats de la cerca

La seva funció tenia sempre caràcter notarial L’escrivà s’especialitzà en èpoques modernes com a actuari de la cort judicial o administrativa, mentre els notaris  exercien aquesta activitat en l’establiment d’actes i contractes

És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura 1799, la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat 1816 i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos 1818

Fill del mercader Guerau Bruniquer i d’Eulàlia Riera d’Olzinelles, la família tenia els orígens a Cardedeu des del final del segle XI El 1260 la família es traslladà a Granollers i al segle XIV n’hi havia membres situats a Barcelona com a mercaders i notaris De la nissaga sobresortí el bisbe  Miquel de Ricomà Traslladat a Barcelona, estudià dret i exercí de notari públic a partir del 1591 Es casà amb Agna Calopa, filla del notari barceloní Pau Calopa El 1597 s’incorporà a l'administració municipal com a ajudant de l’escrivà de ració el 1603 passà a ocupar el càrrec d’escrivà i a partir del…

Fou notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà Viridiarium artis notariatus 1704 Fou publicada en versió castellana amb el títol de Teórica del Arte de notaría 1826-29 i esdevingué fonamental per a l’estudi i la pràctica de la notaria en els dos aspectes judicial i notarial i per al coneixement del conjunt de les institucions de dret civil

El capbreu conté, després de l’exposició de la causa, la relació dels béns afectats, de llur situació, llur superfície i llurs afrontacions, i dels drets dominicals prestacions en moneda o en espècie, pagament de lluïsmes, reconeixement de deutes, règim d’amortització, etc Sovint els capbreus es feien generals dels diversos emfiteutes d’un mateix senyor directe Se solen conservar entre les sèries de protocols notarials per tal com l’escrivà acostumava a ésser un notari públic els capbreus decretats a favor del reial patrimoni eren enregistrats per la batllia general Constitueixen…

Hom la iniciava amb la impetració de territori al jutge ordinari de l’emfiteuta, llevat que el senyor fos titular de la jurisdicció d’aquest si hom volia capbrevar béns situats a tot el Principat, calia demanar territori a l’audiència El territori acostumava a ésser el domicili del jutge Concedit el territori, el senyor nomenava jutge emfiteuticari o capbrevador normalment un advocat i sovint el mateix jutge ordinari i un escrivà de la causa per a la tramitació del procés Quan els afectats eren tots els emfiteutes d’un terme hom publicava un cartell de convocatòria Les causes de…

Amb altres agents del patrimoni reial, com Pere de Besalú, actuava pel Pallars, el 1477, amb els pagesos, en profit del rei i contra els interessos del comte Arnau Roger IV El 1462, amb els notaris Jaume Serrolí i Miquel Ombert, incità els pagesos a la rebellió, seguint les consignes de la reina Joana Enríquez a la cort del 1448 se li incoà un procés i posteriorment fou posat al seu cap com al de Verntallat el preu de 150 florins Joan II li tingué sempre una especial estima, en contra de la generalitat Potser fou fill del seu homònim Jaume Ferrer , cèlebre advocat dels remences en temps de…

A vegades les aprísies eren consignades en un llibre especial Liber aprisiarum

L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del  Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis  Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General apareixen diversos…

També hi eren registrats bandejaments, fogatjaments, talles, imposicions de penes, manlleutes de presos, fermes de dret, penyores, empares, segrests, clams, atorgaments i cancellació d’obligacions amb pena de terç, i molts altres actes jurídics autoritzats pels organismes jurisdiccionals Aquests llibres es portaren des del segle XIII fins al començament del XVII