Resultats de la cerca

Fill de Joaquim Lluhí i Rissech Fundà i dirigí “L’Opinió” febrer del 1928 - desembre del 1929, des d’on definí un peculiar republicanisme catalanista esquerrà fou un dels inspiradors del manifest d’Intelligència Republicana del maig del 1930 que finalment constituí un dels nuclis polítics que formaren l’Esquerra Republicana de Catalunya, el 1931 Elegit regidor i, després, membre del Parlament de Catalunya i conseller de foment octubre-desembre del 1932, encapçalà com a primer conseller el govern de la Generalitat desembre del 1932 - gener del 1933 i fou alhora encarregat d’obres públiques…

Fou passant de Vallès i Ribot i s’afilià al Partit Republicà Federal Fou elegit diputat a corts per Figueres els anys 1905, 1907, 1910 i 1914, destacà com a brillant parlamentari i presidí la minoria de la conjunció republicanosocialista el 1910 Cofundador de la UFNR, signà el 1914 el Pacte de Sant Gervasi El 1916, en perdre l’acta de diputat, s’installà a Madrid i s’uní al partit liberal dinàstic fou ministre d’instrucció pública en els governs de Romanones 1918-19 i de García Prieto 1922-23 El 1930 fou jutjat pel fet d’haver acusat Alfons XIII d’ésser l’instigador del cop d’…

Doctor en dret 1976 i des del 1971, professor de dret constitucional i de ciència política a la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment professor associat de dret constitucional i de dret parlamentari a la Universitat Pompeu Fabra 1996-2010 Al maig del 1980 fou nomenat lletrat del Parlament català, on treballa fins a la seva jubilació El 1981 ocupà el càrrec d’oficial major del Parlament, en substitució de Robert Vergés , i al gener del 2000 el de lletrat major del Parlament Especialista en l’estudi de les institucions de la Catalunya autònoma i en les protectores dels drets de les…

Fill de l’enginyer José Canalejas y Casas Es doctorà en dret i filosofia i lletres, i treballà en companyies ferroviàries Exercí el periodisme polític des de la seva joventut, i més tard fundà i dirigí “El Heraldo de Madrid” Vinculat al partit republicà, passà al partit liberal seguint Cristino Martos Diputat des del 1881, ocupà la sotssecretaria de la presidència del govern de Posada Herrera 1883 i els ministeris de foment, gràcia i justícia, finances i agricultura, en successius governs liberals, i fou elegit president del congrés dels diputats 1905-06 Canalejas representà, en el partit…

Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…