Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Jaume Marquilles
Història del dret
Jurista.
Cursà els estudis jurídics a la Universitat de Lleida El 1428 fou vicari general de la diòcesi de Vic El 1448 acabà la seva obra, iniciada anys abans, Comentaria super usaticis Barchinone , que és l’exposició i el comentari més complet escrit sobre aquesta matèria, on ofereix, fins i tot, dades interessants sobre la incorporació tardana d’alguns usatges Dedicà l’obra, impresa el 1505 per Joan Luschner, als consellers de Barcelona Hom li atribueix la redacció, el 1450, d’un nobiliari de Catalunya
constitució
Història del dret
Disposició legislativa dels emperadors romans. Les constitucions incloïen els edictes, disposicions de contingut general, els decrets, els rescriptes, sobre qüestions i consultes particulars, i els mandats, instruccions als funcionaris.
Eren també sentències judicials i dictàmens imperials La llei romana autoritzava l’emperador de publicar els edictes, però fins a Septimi Sever usaren poc aquesta atribució Les altres constitucions havien d’ésser aprovades pel senat Els emperadors anaren prescindint d’aquesta aprovació, i les constitucions esdevingueren lleis Les reformes de Dioclecià atorgaren plens poders als emperadors per a promulgar lleis generals sense cap altre requisit A Catalunya, fins ben entrat el segle XIII, persistí el concepte romà de constitució recollit en l’usatge Unaquaeque gens, d’incorporació…
Felip de Solà i Cañizares
Història
Història del dret
Jurisconsult i polític.
El 1930 fou l’ànima de la Dreta Liberal Republicana de Catalunya i s’abocà a l’activitat conspiradora contra la monarquia Hom l’elegí regidor el 12 d’abril de 1931 dins la candidatura de Coalició Republicana-Socialista, però poc després s’allunyà de l’aliança amb el partit radical per encapçalar la integració de la Dreta Liberal dins la Lliga Regionalista octubre del 1932 Passà al consell de govern de Lliga Catalana i dirigí amb Bausili Vidal i Guardiola la seva secció de política social Fou elegit diputat a les corts per Barcelona pel novembre del 1933 Fou, d’altra banda, redactor de Després…
glossador
Història del dret
Jurista autor de glosses al dret romà o canònic.
El primer centre i el més important fou l' Escola de Glossadors de Bolonya , iniciada per Irnerio o Guarnerio vers el 1100, que atragué un gran nombre de deixebles el succeïren Bulgaro mort el 1166, Martino Gosia mort el 1165, Ugo mort el 1171 i Iacopo di Porta Ravegnana mort el 1178, coneguts amb el nom d' Els Quatre Doctors El moment més brillant fou amb P Azzone mort el 1230, que l’escola arribà a tenir 10 000 deixebles, i les seves Summae al Codi a les Instituta gaudiren d’una gran autoritat Accursio mort vers 1260/63, autor de la Magna glossa , on recull i concilia divergències dels…
Joan Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Literat, historiador i advocat.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere , Bartomeu , Josep i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…
, ,