Resultats de la cerca

Canvià el seu nom de Pere pel de Guillem en heretar el vescomtat per testament del seu germanastre Guillem II El vescomte de Rocabertí li disputà la successió i portà l’afer al parlament entretant el rei de França intentava, sense èxit, de segrestar-li el vescomtat De salut fràgil, visqué sempre sota l’administració del seu pare fins que morí aquest 1447 Signà amb Alfons el Magnànim la renúncia definitiva a les pretensions sobre Arborea 1427 Es casà amb Anna d’Apchon Féu donació del vescomtat de Narbona, primer a Lluís de Beaufort i després a la seva germana Margarida de Tinièras…

Fou conseller polític del duc d’Alençon 1571 i procurador del rei a Laon El 1576 aparegué la seva gran obra filosoficopolítica Les six livres de la République , en la qual intentava de collocar el rei com a centre de la unitat nacional i instaurar l’absolutisme com a poder d’equilibri de les tensions de la societat El manteniment de la propietat privada i de les leges imperii , enfront del poder sobirà a les mans del rei, era la contradicció teòrica que es reflecteix en tota la seva obra Com a economista formulà la teoria quantitativa del diner aplicada a la revolució dels preus del s XVI,…

Advocat de pobres de l’audiència de Catalunya des del 1751 i dels gremis barcelonins fins que el 1768 fou traslladat a la chancillería de Valladolid el 1776 fou nomenat regent de la de Mèxic Probablement la seva anada a Valladolid estigué lligada al seu Proyecto del abogado general del pueblo 1766, que intentava el nomenament d’un català com a coordinador, objectiu sostingut per Campomanes i Aranda, i al qual l’audiència de Catalunya s’oposà radicalment Publicà també Disertación histórico-político-legal por los colegios y gremios de la ciudad de Barcelona 1766 i Las señales de la…

Llicenciat en dret 1911, es dedicà a la defensa dels sindicalistes perseguits Milità en el Partit Republicà Català i fou diputat provincial per Vilafranca del Penedès 1919-23 Les seves campanyes a favor dels obrers el dugueren repetidament a la presó Com a conseller de la Mancomunitat de Catalunya 1921, fou un dels portaveus de l’oposició de l’esquerra enfront de la Lliga Regionalista Implantada la Dictadura, s’exilià a França 1924, i sostingué l’actuació de Francesc Macià i d’Estat Català, al qual, de fet, pertanyia Collaborà a Ressorgiment de Buenos Aires, i a les Hojas Libres , que dirigia…