Resultats de la cerca

De difícil identificació, des del 1362 figura ja a la cancelleria de Pere III el Cerimoniós i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet És considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns, que apareix en la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de…

Cursà els estudis de lleis a Lleida, on exercí l’advocacia i la judicatura Passà a residir a Barcelona, i formà part del consell reial Escriví Observantiae Regiae Audientiae circa formam dicendi causas in Audientia vertentes , de la qual publicà la segona part l’any 1580 L’obra completa, anotada per Segimon Despujol, fou reeditada l’any 1602, sota el títol d' Observantiarum Sacri Regii Cataloniae Senatus

Per ordre de les corts de Montsó del 1585 compilà una obra sobre el Ceremonial de corts , publicada el mateix any i reimpresa per deliberació dels braços de les corts el 1701

Doctor en drets, fou catedràtic de les Institucions i de prima a la Universitat de Mallorca i oïdor de l’audiència de Mallorca Actiu partidari de Carles d’Àustria, després de la guerra de Successió s’hagué de retirar de la vida pública i es féu eclesiàstic, i fou rector de Puigpunyent i de Llucmajor Escriví diversos treballs i allegacions jurídiques

Fou catedràtic de dret a la Universitat d’Alcalà hi renuncià més tard i es dedicà a l’agricultura Presidí l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre 1866-68 i fou membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona Publicà uns Consejos a los hacendados i agricultores 1850

Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671

Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de Barcelona i membre del consell reial Regent de l’audiència, s’oposà 1695 a la inquisició per raons de jurisdicció els inquisidors l’excomunicaren, però el Consell d’Aragó els castigà Quan tingueren lloc les corts del 1701 s’oposà als contrafurs de Felip V i fou obligat a presentar-se a Madrid però en tornà triomfant Més tard, partidari del rei arxiduc Carles, fou nomenat primer inquisidor i regent honorari del Consell d’Aragó Finida la Guerra de Successió, els borbònics el destituïren i li confiscaren els béns Publicà Sacri regii criminalis…

Presentà al certamen en honor de la Immaculada Concepció celebrat a València, el 1532, les estances  Perduda la solfa del cant de la gràcia , que foren premiades És l'única obra literària seva coneguda

Noble, doctor en drets, fou regent del consell reial i del Consell d’Aragó El 1586 fou nomenat per Felip II de Castella membre de la comissió que redactà la segona compilació de les Constitucions i altres drets de Catalunya Per disposició testamentària del seu oncle Jaume de Cordelles féu construir l’edifici del Collegi de Cordelles 1593, del qual fou primer patró i al qual, en morir, llegà la seva valuosa biblioteca jurídica

Estudià filosofia a Barcelona, teologia a París i dret a Bolonya, on fou deixeble de Socino Assistí al concili de Trento com a procurador del seu oncle, el bisbe d’Empúries actual Castelsardo, a Sardenya, Francesc Tomàs de Taixequet, i del bisbe d’Agnani i hi tingué una actuació important com a canonista Treballà a Roma des de l’any 1563 amb Antoni Agustí en la revisió del Decret de Gracià Fou nomenat canonge sagristà de Mallorca i bisbe de Lleida 1577, on morí dos mesos després de prendre possessió La seva important biblioteca contenia més de dos mil manuscrits Dedicà al cardenal Borromeo…