Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Antoni Josep Pou i Ordinas
Història del dret
Jurista.
Catedràtic de dret romà a Saragossa i a Barcelona, es caracteritzà per les seves idees tomistes i per la defensa dels principis catòlics Entre altres obres, publicà uns Prolegómenos e introducción general al estudio del derecho y principios del Derecho Natural 1877 i una Historia externa del Derecho romano 1884
Joan Martí i Miralles
Història del dret
Jurisconsult.
Es llicencià en dret a Barcelona Bibliotecari del Collegi d’Advocats, féu el catàleg de la Biblioteca Fou un dels redactors del projecte d’apèndix del dret civil català al Codi Civil espanyol 1930 Fou membre del tribunal de cassació de Catalunya 1934 Pel rigor i la profunditat, es destaquen els seus treballs La qüestió de la parceria 1914 i Principis del dret successori 1925
Gonzalo García de Santa María
Historiografia
Història del dret
Jurista i historiador, advocat de l’arquebisbe Alfons d’Aragó, jurat de la ciutat de Saragossa (1502) i lloctinent de justícia d’Aragó.
El 1510 obtingué llicència del bisbat i de la seva muller per fer-se cartoixà És autor d' Árbol de la sucesión de los reyes de Aragón, Serenissimi principis Joanis II aragonensis regis vita Saragossa sd, Madrid 1887 i Evangelios e epístolas de todo el año con sus exposiciones en romance 1484, collaborà en l’edició dels Fueros de Aragón y observancias del reino 1481-82 i traduí diverses obres piadoses, entre les quals De quattuor novissimis del Cartoixà 1491, versió castellana que serví de base a la catalana de Bernat Vallmanya 1495
Montesquieu

Montesquieu
© Fototeca.cat
Filosofia
Història del dret
Nom amb què és conegut Charles-Louis de Secondat, baró de La Brède i de Montesquieu, filòsof i jurista francès.
Fill d’una família pertanyent a l’antiga noblesa, educat a Juilly, féu estudis de dret a la Universitat de Bordeus i fou rebut com a conseller al parlament el 1714 President del parlament 1716, perdé l’entusiasme per la professió de jurista i, fill de l’esperit cartesià del segle XVII, es decantà gradualment cap al conreu de les ciències i fou rebut a l’Acadèmia bordelesa Casat el 1715 amb Jeanne de Lartigue, sis anys més tard entrà triomfalment en el món literari amb la publicació de les Lettres Persanes Sojornà a París, on fou rebut a l’Académie Française el 1728, any en què inicià un…
Melchor Rafael de Macanaz

Melchor de Macanaz, amb el pla de la reedificació de Xàtiva (Madrid, Real Academia de la História)
© Fototeca.cat
Història
Política
Història del dret
Jurista i polític.
Estudià a València i a Salamanca, on es doctorà en ambdós drets Partidari de Felip V de Castella, en iniciar-se la guerra de Successió fou nomenat per aquest successor del virrei d’Aragó El 1707, en caure València en mans de Felip V, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva —amb el nom de San Felipe —, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un…
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un…