Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
border
Història del dret
Del segle XII al XV, pagès de remença adscrit a una borda i subjecte als mals usos i prestacions a favor del senyor directe del predi.
eixorquia
Història del dret
A Catalunya, a l’edat mitjana, dret del senyor territorial a percebre la llegítima de l’herència dels pagesos de remença que haguessin mort sense deixar descendència, legítima o no.
Era un dels mals usos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe, donada per Ferran II de Catalunya-Aragó
dret de cuixa
Història del dret
Designació popular moderna del suposat dret que hom digué que s’arrogaven alguns senyors territorials sobre la virginitat de la filla d’un remença el dia del seu casament (ius primae noctis).
Segons refereix la sentència arbitral de Guadalupe 1486, se simbolitzava passant per damunt de la dona quan era dins el llit la nit de noces A Catalunya fou una de les iniqües consuetuds abolides per l’esmentada sentència arbitral
calcatura
Història del dret
A la Catalunya Vella, prestació que el pagès de remença pagava al seu senyor, a més de les prestacions habituals, consistent en una onzena part de la collita, o el seu equivalent en moneda.
eixida de mas
Història del dret
A la baixa edat mitjana, a la diòcesi de Girona i bona part de la Catalunya Vella, quantitat que, a més de la redempció o remença, cobrava el senyor d’un mas o d’una borda quan el pagès deixava el feu.
esquitllada de blat
Història del dret
A la Catalunya Vella, als segles XIII-XVI, exacció que els senyors directes dels masos i les bordes obtenien de llurs emfiteutes de remença; equivalia a tres quarteres d’ordi, tres de civada i mitja de blat de la varietat dita espelta, a la mesura de Girona.
cugucia
Història del dret
A partir del segle XIII, mal ús de dret privat, derivat de l’antiga institució de dret públic, a benefici dels senyors de masos o bordes, com a pena sobre el pagès de remença cuguç, encara que aquest no hagués consentit l’adulteri, sinó tan sols pel fet que hagués existit.
El senyor feia seva la tercera part dels béns mobles d’aquell quan l’adulteri havia estat comès sense el seu consentiment, el marit, o els seus hereus, la podien recuperar sobre els béns de la dona Fou abolida per la sentència de Guadalupe el 1486
ferma d’espoli forçada
Història del dret
Del segle XIII al XV, a Catalunya, lloació o aprovació del senyor directe sobre la hipoteca o assegurament que feia el pagès de remença per a garantir la devolució del dot i el pagament de l’escreix (sponsalicium o espoli) sobre el mas, la borda o la finca en general tingudes en emfiteusi.
Mitjançant la percepció d’una suma de diner per part del senyor, equivalent a la quarta part del valor d’aquella garantia A la Catalunya Vella, la ferma o conformitat del senyor territorial fou obligatòria i forçada Aquest és un dels mals usos suprimits per la sentència arbitral de Ferran II el 1486