Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Pierre Simon de Fermat
Retrat de Pierre Simon de Fermat
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Història del dret
Advocat occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Estudià a Tolosa Introduí per primera vegada l’infinit en el càlcul, descobrí les propietats de diversos nombres i és considerat el creador de la moderna teoria dels nombres Amb Descartes, aplicà l’àlgebra a la geometria, i, amb Pascal, fundà la teoria de les probabilitats Aplicà el concepte de les variables infinitesimals als problemes de quadratura, de càlcul de màxims i mínims i a la construcció de tangents El 1679 el seu fill Samuel escriví Varia opera mathematica , on es recull l’obra de Fermat
privilegi privatiu
Història del dret
Dret exclusiu que tenien els senyors feudals de dirimir les causes dels seus vassalls.
carta de franquesa
Història del dret
Concessió efectuada pel sobirà o senyor jurisdiccional, als habitants d’alguna vila o lloc, d’un determinat estatut jurídic que reconeixia, bé unes garanties de llibertat civil i política, especialment davant l’autoritat senyorial i els seus agents, bé l’exempció de càrregues i tributs.
Era atorgada per l’interès del sobirà o senyor a assegurar-se la fidelitat o adhesió dels seus súbdits o a atreure un contingent de població vers una vila de nova fundació pel seu valor estrategicomilitar o polític, o com a centre de colonització, etc A Catalunya, una de les primeres cartes de franquesa fou la de Cardona 986 Els barcelonins l’obtingueren el 1025 A mitjan segle XII la conquesta cristiana de les zones ponentines comportà l’expedició de cartes de poblament i franquesa a Tarragona 1149, Tortosa 1149 i Lleida 1150, les dues darreres sobre un mateix patró, model, ensems, de la que…
Hug III d’Arborea
Història del dret
Jutge d’Arborea (1377-83), el darrer de la nissaga catalana dels Cervera.
Fill de Marià IV i Timbor de Rocabertí, succeí el seu pare el 1377 Continuà la política paterna d’oposició a la dominació dels catalans, els quals ell considerava els seus enemics públics Però acabà per congriant-se l’odi dels seus mateixos súbdits, que l’assassinaren en un motí a Oristany
Francesc Virella i Cassañes
Música
Història del dret
Crític musical i advocat.
Es doctorà en dret però, atret per la música, es dedicà a la crítica musical al diari La Publicidad i a la investigació de la història de la música a Catalunya, especialment en el camp de l’òpera El 1888 publicà La ópera en Barcelona Estudio histórico-crítico , que incloïa un catàleg completíssim de les òperes estrenades a Barcelona entre el 1788 i el 1888 En el curs del treball perdé la vista, i quan, pocs anys després, morí sobtadament, els seus amics publicaren un recull dels seus articles més destacats Estudios de crítica musical , 1893
Pere Fermí de Lacroix
Literatura
Història del dret
Escriptor i advocat.
Fill de Fermin de Lacroix Estudià a Tolosa, i es donà a conèixer a París amb la tragèdia Arthemise i amb algunes poesies Establert a Tolosa, fou advocat del parlament, que prohibí el seu llibre Lettres d’un avocat au parlement de Toulouse El 1761 ingressà en l’Acadèmia dels Jocs Florals, que havia premiat obres seves, com Chimères champêtres 1759, Ode sur la philosophie du siècle 1759, etc El 1762 publicà Le gai savoir Els seus epigrames contra JJ Rousseau es feren cèlebres La seva defensa del protestant Pierre-Paul Sirven davant el parlament de Tolosa 1771 li valgué l’amistat de Voltaire…
Pere de la Cavalleria
Història del dret
Jurista.
Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya-Aragó i comissari de la reina Maria a les corts de Montsó i d’Alcanyís 1436-37 El 1438, Alfons IV l’habilità àmpliament, juntament amb els seus descendents, per a tota mena d’oficis, honors i dignitats Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles Venècia, 1592, que acabà d’escriure vers el 1464 Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte…
juratori
Història del dret
Instrument o escriptura on hom feia constar el jurament que prestaven veguers, batlles, jutges i altra mena de magistrats en prendre possessió del càrrec.
Aquests juraments s’acostumaven a prestar davant la cort del bisbe o dels seus oficials
Pau Milà de la Roca i Maynar
Història del dret
Notari.
Fou redactor del diari “El Áncora” 1850 Com a jurista, es destacà pels seus estudis sobre el dret català
ferma
Història del dret
En dret català antic, en el cas d’atorgament d’una escriptura pública on es transmetien béns emfitèutics o feudals (o bé on s’establien garanties que podien afectar o afectaven aquesta mena de béns), lloació o aprovació.
Que, salvant els seus drets, hi feia constar al peu del document llur senyor, tant per ell mateix com per mitjà de batlle o procurador
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina