Resultats de la cerca
Es mostren 121 resultats
desnaturar-se
Història del dret
Deslligar-se, un vassall, del vincle de vassallatge amb el sobirà.
Aquesta facultat podia ésser exercida pel vassall, noble, del sobirà, a causa d’haver substituït el vassallatge natural per una relació de caràcter més personal, que podia ésser trencada voluntàriament, cosa que comportava la pèrdua dels beneficis, prestimonis i honors que havia rebut del sobirà i permetia la sortida del regne per tal de cercar un altre senyor i, àdhuc, de combatre l’antic sobirà
deseiximent
Història del dret
Acte de retractar-se un vassall de l’homenatge prestat al senyor.
El vincle feudal es podia trencar a voluntat de les parts, i la possessió del feu revertia al senyor També hi revertia quan el vassall l’abandonava, quan es negava a combatre, o a donar potestat del feu al senyor, o en el cas que el vassall ofengués el senyor o el desafiés aïradament, trencant, així, el vincle de vassallatge Aquest vincle igualment podia ésser trencat pel senyor si desafiava el vassall Aquest desafiament era conegut amb els noms de difidament o acuindament
ferrejar
Història del dret
Apel.lar a l’ordalia del ferro roent per defensar-se en un procés.
pals
Història del dret
Pena de correcció instantània, d’aplançonar, que estava en vigor en l’exèrcit i en la marina espanyola; se suprimí a l’exèrcit l’any 1834, però romangué discrecional a la marina, on també se suprimí al final del segle XIX.
encomanda
Història del dret
A l’edat mitjana, acte de posar-se, voluntàriament o per manament superior, sota la potestat d’un senyor.
Aquesta encomanda anava seguida ordinàriament de la prestació de jurament de fidelitat i de l'homenatge
averament
Història del dret
Adverament jurat fet per l’autor d’un homenatge feudal, juntament amb testimonis, en el cas d’haver-se’n perdut el document original.
passi foral
Dret
Història del dret
Institució que existia a Euskadi, en virtut de la qual les Juntes Generals examinaven les disposicions del Govern Central dirigides als jutges per tal de veure si contenien alguna resolució contrària als furs o a les lleis del país, i en aquest cas resolien amb la fórmula: ‘‘se obedece, pero no se cumple’’.
Josep Villarroya
Historiografia catalana
Història del dret
Historiador i advocat.
Llicenciat en dret l’any 1758 i advocat en exercici, dedicà la major part de la seva activitat professional al servei de la monarquia fou escrivà de cambra de la Reial Audiència de València, comptador de l’orde de Montesa i advocat del rei en l’administració general de l’orde i alcalde honorari de la casa reial, el 1782 El 1795 fou admès com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles La seva obra historiogràfica, inscrita dins la tradició crítica que caracteritzà la historiografia valenciana del segle XVIII, té una finalitat eminentment pràctica escatir els drets que corresponen a…
, ,
reconeixement
Història del dret
A l’edat mitjana, acció de manifestar-se obligat a un senyor per la possessió d’un territori, d’un castell, d’un lloc, etc, en feu.