Resultats de la cerca

Format per representacions patronals i obreres, era encarregat de la resolució de totes les qüestions de salaris i de condicions dels contractes de treball, tant en la indústria com en l’agricultura el president, en cas de no haver-hi acord entre les parts, era nomenat directament pel ministeri Els anarcosindicalistes no l’acceptaren, i això provocà conflictes difícils al Principat, com el del port de Barcelona els mesos de juny-juliol del 1931 Tanmateix, hi hagué 14 jurats mixts a la província de Barcelona, que el 1932 pronunciaren 2200 judicis, i el 1933, any en què la…

Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà, i, més tard, fou professor de dret del treball a la Facultat de Dret a la mateixa universitat 1917-36 Arran de la seva formació, el 1929 fou vocal de la comissió interina de corporacions en el Ministeri de Treball Elegit diputat a corts per Lliga Catalana 1933, compaginà el càrrec amb la presidència 1935 de la secció de política social d’aquest partit Fou fugaç conseller de treball del govern de la Generalitat 16-18 de desembre de 1935 Dedicat també al periodisme, fou membre del comité de redacció del…

És autor de Sinopsis de las antigüedades, gobierno, privilegios, etc, de la isla de Menorca , treball inèdit

S’interessà per les idees dels economistes i dels enciclopedistes francesos En el tractat Dei delitti e delle pene 1764 atacà el dret penal de la seva època i els procediments juridicopolicíacs que hom hi emprava L’obra fou inclosa el 1766 a l’índex de llibres prohibits i la inquisició espanyola la prohibí el 1777 Beccaria considerava que el dany causat a la societat era el criteri definitiu per a determinar la responsabilitat penal del criminal, i que la pena té una finalitat simplement preventiva i no pas repressiva Combaté la pena de mort i contribuí decisivament a la progressiva…

Vinculat al partit radical d’ALerroux, fou tinent d’alcalde de Barcelona, sotssecretari del ministeri de treball a Madrid i president del Sindicat de Periodistes de Barcelona Autor de l’obra teatral El diví vagabund

Fou diputat a les corts per la Vila Joiosa i Pego 1903-23 i sotssecretari d’instrucció i belles arts 1917 i de treball, comerç i indústria 1919-21 És autor de La suspensión de pagos 1902, La orientación profesional y la escuela, La crisis económica mundial y el problema obrero i Nuestros problemas docentes

Fou governador de Bengala i governador general de l’Índia 1774 Transformà Bengala en una autèntica colònia on foren mantingudes les pròpies tradicions Dugué a terme una gran obra organitzadora El 1785, però, dimití el seu càrrec a causa de les mesures obstaculitzadores del seu treball, preses contra ell a Anglaterra sota la pressió dels whigs

De filiació dretana, fou un dels dirigents del partit Acció Popular Catalana , adherit a la CEDA, en representació del qual fou conseller de treball de la Generalitat maig-desembre del 1935, durant l’estat d’excepció subsegüent al Sis d’Octubre L’octubre del 1937 passà a la zona franquista i, acabada la guerra civil, continuà l’exercici de la seva professió

S'especialitzà en els problemes de previsió i d’estalvi Secretari del Foment del Treball Nacional i conseller adjunt de la Mancomunitat, la seva obra fonamental fou la preparació i fundació de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis 1904 En fou director i hi impulsà tasques socials, sobretot per a la vellesa Publicà Armonías entre el seguro social y mercantil 1914 i Jerarquía de las instituciones de previsión social 1912

El 1837 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la qual fou catedràtic de gramàtica i on llegí el treball Clásicos y románticos Moderat i canonge de la seu de Barcelona, fou nomenat predicador de la reina Isabel II Publicà, en collaboració amb Balmes, Manual para la tentación 1842, i entre altres obres, Leyenda de Oro 1844, mena de compendi hagiogràfic Juntament amb Josep Ferrer, Pau Piferrer i Francesc Permanyer fundà el periòdic La Corona 1843