Resultats de la cerca

Nebot del bisbe Guillem de Barberà, fou ardiaca de la catedral de Lleida Alfons II de Catalunya-Aragó li confià una ambaixada a Roma per a negociar la pau amb el papa Li són atribuïts uns comentaris a Gracià i uns escolis al Digest

Fill de Guillem Caçador Estudià a Roma 1502 i a Viena Capellà de Juli II, aquest l’envià 1511 com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya-Aragó i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili del Laterà Des del 1511 fou auditor de la Rota, i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment El 1513 renuncià a favor del seu germà Jaume la canongia de Vic Recollí les seves decisions a la Rota en Decisiones aureae Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae , obres que…

Fill del cavaller Pere Ramon de Penyafort, senyor del castell de Penyafort, i de Saurina El 1204 era clergue i scriptor de la catedral de Barcelona Estudià cànons a la Universitat de Bolonya, on exercí també el professorat 1217-22 De nou a Barcelona 1223, fou canonge i paborde de la seu, però renuncià molt aviat aquests càrrecs i ingressà en l’orde de sant Domènec, congregació que conegué a Bolonya Després d’uns quants anys de silenci documental, que esmerçà en l’estudi i en la redacció d’alguns tractats, com la Summa de casibus poenitentiae o glosses al Decret de Gracià, acompanyà el legat…

Es dedicà a l’ensenyament a Verona i publicà Il metodo di S Agostino negli studi 1724, on semblava sostenir la doctrina del probabilisme Combaté el préstec amb interès, i per aquest motiu publicà la Summa Theologica d’Antoní de Florència 1741, la Summa de Ramon de Penyafort 1745 i el tractat De iure divino et naturali circa usuram 1744-47, alguns punts del qual foren acceptats en la butlla de Benet XIV El mateix papa li encarregà l’edició crítica de les obres de Lleó I 1753-57 És també autor de diverses obres en defensa de l’autoritat pontifícia

Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència 1385 Professor de dret canònic a Florència 1385-90 i a Pàdua 1390-1410, fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma Nomenat bisbe de Florència 1410 per l’antipapa Joan XXIII i cardenal 1411, preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam Polemitzà amb Jan Hus