Es formà a l’escola de Lorenzo del Pino i Giovanni da Legnano, a Bolonya, i es doctorà en dret a Florència (1385). Professor de dret canònic a Florència (1385-90) i a Pàdua (1390-1410), fou consultat per Bonifaci IX per tal d’acabar el cisma. Nomenat bisbe de Florència (1410) per l’antipapa Joan XXIII i cardenal (1411), preparà el concili de Constança —del qual sostingué la validesa després de la fuga de Joan XXIII— i hi intervingué decididament. Intentà d’aplicar en el camp eclesiàstic les idees de la sobirania popular de Marsili de Pàdua i de Guillem d’Occam. Polemitzà amb Jan Hus.