Resultats de la cerca
Es mostren 113 resultats
Jaume Calbet
Història del dret català
Jurista.
Escriví comentaris sobre les constitucions i usatges catalans, citats sovint pels comentaristes posteriors, recollits a Postillae super constitutionibus et usaticis obra perduda, Commentaria super constitutionibus Petri II regis in curia Barchinonae i Glossae super variis usaticis
Joaquim Cadafalch i Bagunyà
Història del dret català
Jurista.
Milità en el partit moderat, i fou membre de la Fundació Savigny i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació Presidí l’Ateneu Català 1871 i l’Ateneu Barcelonès 1878 Defensor del manteniment del dret català, publicà Prontuario de las acciones 1856, Necesidad de la libertad de testar 1859, Conviene unificar la legislación de las diversas provincias de España sobre la sucesión hereditaria i Costumbres de Barcelona sobre las servidumbres de los predios urbanos y rústicos 1882
Camil Borrell
Història del dret català
Jurista.
És autor de De regiminis Cathaloniae praestantia , publicat a Milà el 1611
manutenència
Història del dret català
Als segles XV-XVI, provisió executòria de l’audiència reial donant la possessió de benifets eclesiàstics, en forma definitiva i prenent per base lletres apostòliques, decrets dels ordinaris i altres títols canònics, o a proposta del qui tenia el dret del patronat, com també en forma provisòria a les resultes d’una resolució canònica.
Una constitució de les corts de Montsó del 1553 donà preferència a les presentacions fetes pels qui tinguessin dret de patronat tant si era un laic com un eclesiàstic, per damunt de les provisions fetes pels ordinaris
capmàs
Història del dret català
Conjunt que formava el mas principal amb les teneons o pertinences agregades.
capmàs
Història del dret català
Mas principal entre els diversos masos, bordes, teneons o tenons ( tenedones
) o terres aglevades que un mateix pagès tenia per a un sol senyor.
intima
Història del dret català
Acte de notificar o requerir a alguna persona, per raó d’una causa, un plet, un acte administratiu o governatiu, o bé a instància d’un particular.
Era practicada per mitjà dels porters i nuncis de les cúries o autoritats, tant reials com baronials, per mitjà d’escrit i amb intervenció de l’escrivà A la Catalunya Vella també les podien fer els saigs de les cúries i, fins i tot, els de les batllies requesta, notificació
Recognoverunt proceres
Història del dret català
Privilegi concedit als barcelonins per Pere II de Catalunya-Aragó el 1284 pressionat per l’amenaça d’invasió francesa, pel qual confirmava antics costums i privilegis anteriors i atorgava nous capítols i franqueses.
El conjunt forma un cos de cent setze capítols Bon nombre dels costums es referien a dret civil, i mostren la pervivència de la tradició jurídica visigòtica legítima, testament sacramental, etc els nous privilegis contenien diversos extrems sobre drets dels ciutadans, serveis públics, règim municipal i policia urbana de la ciutat, etc El Recognoverunt proceres s’estengué, amb el temps, a bon nombre de les principals ciutats i viles del Principat Girona, Vic, Vilafranca, etc i àdhuc a Sardenya, com a Càller El seu text original, llatí, fou inclòs, posteriorment, a la compilació de…
Honorable Prohomenia
Història del dret català
Tribunal popular que intervenia en tots els afers que se suscitaven entre els veïns d’Anglesola, tant civils com criminals.
Les sentències eren inapellables El nombre dels que integraven el tribunal era fix i el càrrec vitalici L’Honorable Prohomenia tenia per patrona la Mare de Déu del Roser Persistí fins al s XX
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge