Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
pena de terç
Història del dret català
Del segle XIII al XVIII, en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes en els quals s’imposava una obligació de pagament, clàusula penal contractual inserida normalment o per al cas d’incompliment de l’obligació: el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc, mesura coactiva que obligava a pagar el deute per tal que el debitor no pogués ésser empresonat com a deutor del fisc.
L’instrument públic on hi havia aquest pacte rebia vulgarment el nom d'escriptura de terç Generalment en aquesta mena de contractes hi era addicional la clàusula guarentígia