Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
terç
Història del dret català
Dret que rebia el senyor territorial de l’emfiteuta pel seu consentiment perquè la finca passés del domini del censatari a un tercer, amb les mateixes característiques que el lluïsme.
Podia ésser la tercera part del valor de l’immoble A vegades cobrava només mig terç , costum recollit pel dret gironí
padró de mas
Història del dret català
A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.
No tenien dret de llegítima sobre els béns immobles entre aquests, el mas, per raó d’herència Però si hi havia heretament, donació per raó de noces, o una altra transmissió semblant atorgada pel pare a favor d’un altre fill, aleshores tenien llegítima sobre l’immoble, encara que no podien exigir que per a fer-la efectiva fos venut el domini útil
jussà | jussana
Història del dret català
En el cas d’un sotsestabliment emfitèutic, dit de l’emfiteuta inferior, o sia, el darrer que rep el domini útil de l’immoble.
carta precària
Dret català
Dret romà
Història del dret català
A l’alta edat mitjana, escriptura en què se cedia un bé immoble en emfiteusi, alguna vegada ratificant i donant estat legal a una situació de fet anterior o aprisió.