Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
parells
Història del dret català
Dels s. XII al XVI, dret dels batlles de sac a cobrar diners per cada sou que el senyor obtingués del pagès de remença per raó de redempcions, terços, lluïsmes o foriscapis.
Aquesta participació del batlle havia de pagar-la el senyor directe, però si aquest feia gràcia o dispensació total o parcial del pagament a l’emfiteuta, aleshores era a càrrec del pagès el pagament dels parells al batlle Alguns batlles jurisdiccionals també participaven amb parells de quantitats recaptades, àdhuc en els casos que el pagament hagués estat per raó de composició
clàusula guarentígia
Història del dret català
Clàusula (anomenada també pacte guarentigi) que, del segle XIII al XVIII, s’acostumava a consignar a l’escriptura de terç i en les de debitoris en general.
Per la qual hom donava a una obligació de pagament de quantitat consignada en escriptura pública la força de sentència ferma i autoritzava els jutges a procedir a l’execució dels béns de l’obligat, sense cap altre tràmit
pensió emfitèutica
Història del dret català
Des del segle XIII, cens o quantitat periòdica que el senyor útil paga al senyor directe o senyor mitjà per raó d’una propietat afecta a emfiteusi.
Seguint el dret romà, la manca de pagament de les pensions portava aparellat el comís de la finca, menys a la ciutat de Barcelona i a altres llocs, on regia el privilegi Recognoverunt proceres 1284, i al bisbat de Girona, on hi havia aquesta reminiscència de la Llei Gòtica i es podia salvar el comís doblades les pensions endarrerides Avui, després de la llei sobre censos del 1945, aquest comís només pot ésser aplicat quan ha estat convingut en l’escriptura d'establiment
pagès de remença
Història
Història del dret català
Pagès que a l’edat mitjana estava adscrit a la terra i sotmès als mals usos senyorials, que només podia abandonar mitjançant el pagament d’una redempció o remença.
L’origen dels remences catalans remunta al segle XI, quan nombrosos sectors de pagesos lliures de la Catalunya Vella entraren en una situació de dependència respecte als grans propietaris, els quals procuraren convertir aquesta dependència en hereditària Els senyors adscriviren aquests pagesos a un predi determinat per tal d’assegurar-ne el conreu El paper preponderant que els grans terratinents acompliren en la vida política del Principat els permeté de sancionar legalment aquests drets A partir del 1380, la caiguda dels preus agrícoles, com a conseqüència de la Pesta Negra del 1348, provocà…
lloçol
Història del dret català
En els casos que hom no fes el pagament amb cànom fix, import de les reparacions de les eines en la farga senyorial, sempre que es fes ús del servei monopolitzat.
remença
Història del dret català
A la Catalunya Vella, a partir del segle XI, dret (pagament d’una redempció personal) que el senyor territorial podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la.
Les Commemoracions de Pere Albert, redactades abans del 1250, parlen ja de la remença com d’una institució normal a la Catalunya Vella, però de fet no fou reconeguda pel rei fins que Pere el Gran, a les corts del 1283, donà la constitució En les terres o locs , que sancionava legalment la remença personal Era un dels mals usos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe
usatge
Història del dret català
Del segle X al XIII, prestació personal o real que un vassall o emfiteuta feia al seu senyor, segons costum de la terra, tant en serveis com en pagament de diner, fruits, participacions en bestiar o altres servituds.
pena de terç
Història del dret català
Del segle XIII al XVIII, en escriptures de préstec, debitoris i altres contractes en els quals s’imposava una obligació de pagament, clàusula penal contractual inserida normalment o per al cas d’incompliment de l’obligació: el debitor, sobre la quantitat que pujava el deute, havia d’afegir una tercera part més en favor de la cúria on es fes la reclamació o del fisc, mesura coactiva que obligava a pagar el deute per tal que el debitor no pogués ésser empresonat com a deutor del fisc.
L’instrument públic on hi havia aquest pacte rebia vulgarment el nom d'escriptura de terç Generalment en aquesta mena de contractes hi era addicional la clàusula guarentígia