Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
parells
Història del dret català
Dels s. XII al XVI, dret dels batlles de sac a cobrar diners per cada sou que el senyor obtingués del pagès de remença per raó de redempcions, terços, lluïsmes o foriscapis.
Aquesta participació del batlle havia de pagar-la el senyor directe, però si aquest feia gràcia o dispensació total o parcial del pagament a l’emfiteuta, aleshores era a càrrec del pagès el pagament dels parells al batlle Alguns batlles jurisdiccionals també participaven amb parells de quantitats recaptades, àdhuc en els casos que el pagament hagués estat per raó de composició
lloc insigne
Història del dret català
Títol que rebien determinades localitats per raó de llur importància.
Segons constitucions de Pere III a la cort de Cervera del 1359 i a la de Montsó del 1363, eren considerats llocs insignes les ciutats i les capitals de diòcesi, com Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida, Vic i Tortosa, i, a més, les viles de Perpinyà, Cervera, Puigcerdà i Vilafranca del Penedès En els llocs insignes, per a l’exercici de la judicatura, l’advocacia i la medicina, calia que els professionals tinguessin títol superior i posseïssin els llibres ordinaris de llur professió Dos furs d’Alfons III del 1329 havien establert idèntica exigència per a la ciutat i no tan rigorosa per al…
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…
padró de mas
Història del dret català
A la Catalunya Vella, del segle XIII al XV, els fills i les filles del pagès de remença que eren adscrits a un mas mentre no fossin redimits.
No tenien dret de llegítima sobre els béns immobles entre aquests, el mas, per raó d’herència Però si hi havia heretament, donació per raó de noces, o una altra transmissió semblant atorgada pel pare a favor d’un altre fill, aleshores tenien llegítima sobre l’immoble, encara que no podien exigir que per a fer-la efectiva fos venut el domini útil
peatge
Història del dret català
Dret que els senyors baronials i les universitats o els municipis cobraven per raó del trànsit per un camí, pont o canal.
mercadal
Història del dret català
Lloc on eren celebrats els mercats i les fires (bé que en alguns llocs aquestes eren celebrades en un indret diferent, dit firal), gairebé sempre fora els murs de les poblacions en les ciutats i viles medievals on els espais eren insuficients.
Més tard, els mercadals restaren inclosos dins el nucli de població per raó del creixement d’aquesta En alguns llocs del Principat es manté el nom del mercadal en carrers i places de la localitat, com a Girona, Llívia, Ripoll, Balaguer, etc Fins i tot una localitat rep, a Menorca, el nom d’es Mercadal En alguns llocs on es feia el mercat a camp ras, separat de les poblacions, sobretot des del s XIII, i encara al s XIV, donava origen a la construcció de magatzems o botigues al seu entorn en els documents, a causa de la forta romanització, se'n començà a dir forum , per acabar…
llevada
Història del dret català
Descompte que es feia als fogatjadors sobre el propi fogatge, per raó de llur treball en la formació del fogatjament o en el cobrament del repartiment.
intima
Història del dret català
Acte de notificar o requerir a alguna persona, per raó d’una causa, un plet, un acte administratiu o governatiu, o bé a instància d’un particular.
Era practicada per mitjà dels porters i nuncis de les cúries o autoritats, tant reials com baronials, per mitjà d’escrit i amb intervenció de l’escrivà A la Catalunya Vella també les podien fer els saigs de les cúries i, fins i tot, els de les batllies requesta, notificació
pensió emfitèutica
Història del dret català
Des del segle XIII, cens o quantitat periòdica que el senyor útil paga al senyor directe o senyor mitjà per raó d’una propietat afecta a emfiteusi.
Seguint el dret romà, la manca de pagament de les pensions portava aparellat el comís de la finca, menys a la ciutat de Barcelona i a altres llocs, on regia el privilegi Recognoverunt proceres 1284, i al bisbat de Girona, on hi havia aquesta reminiscència de la Llei Gòtica i es podia salvar el comís doblades les pensions endarrerides Avui, després de la llei sobre censos del 1945, aquest comís només pot ésser aplicat quan ha estat convingut en l’escriptura d'establiment
mesuratge
Història del dret català
Del s XIII al XVII, dret o exacció sobre el mesurament del gra, que es pagava a raó d’una part de la mercaderia, a profit dels municipis.