Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
manent
Història del dret català
dels s. XI al XV, el qui residia en la terra d’un senyor directe i hi restava adscrit; pagès de remença.
pasquer
Història del dret català
Dels segle XI al XIII, dret que es pagava per pasturar els ramats en deveses i prats reials, baronials o de senyors aloers; pasturatge.
usatge Omnes Causae
Història del dret català
Usatge que estableix una de les institucions més populars del dret català, la prescripció extintiva de tots els drets i accions al cap de trenta anys de no fer-ne ús, i la prescripció adquisitiva de béns immobles per la seva possessió en concepte de propietari, durant el mateix nombre d’anys, tant si hi ha bona raó com si no.
Procedeix del Llibre dels judicis i, en documents jurídics dels s XI i XII s’aplica, no com a usatge, sinó com a norma de la llei gòtica Al final del s XII o al començament del XIII s’incorporà als raepertoria de la cort reial de Barcelona i d’aquests als Usatges En la compilació del dret català del 1960, es recull l’esperit d’aquest usatge
assemblea de pau i treva
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
La primera tingué lloc a Toluges, al comtat de Rosselló, amb assistència del bisbe Oliba de Vic, amb la clerecia, magnats i poble fidel del bisbat d’Elna el 1027 i establí la pau i treva des de l’hora de nona dels dissabtes a la prima del dilluns ningú no podia robar a clergues o monjos que anessin sense armes ni agredir-los, ni els laics que anessin a l’església o en tornessin, assaltar o violar temples ni la sagrera El concili de Narbona del 1054, on assistiren els bisbes de Girona i de Barcelona i un procurador del d’Urgell, confirmà els acords esmentats i en prengué de nous i imposà…
notícia dorsal
Història del dret català
Del segle XI al XII, indicació que hom posava al dors d’un pergamí prenent nota de les dades necessàries per a redactar una escriptura.
Les notes o notícies dorsals es deixen de fer quan comença el sistema dels esborranys o scaedae , al s XIII
intestia
Història del dret català
Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als ss XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament.
Provenia ja de l’usatge De intestatis , que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l’altra, per al familiar a qui correspongués segons dret si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l’escreix i el que li pogués correspondre per raó de la viduïtat Als llocs on era aplicat el dret…
guiatge
Història del dret català
Als segles XI-XVII, salconduit o carta de seguretat que protegia una persona o unes mercaderies en general, o els anants, vinents i estadants d’una fira o un mercat en particular.
Atorgaven guiatges els sobirans, i també els barons dins llurs jurisdiccions territorials, així com els veguers i les cúries o el batlle general, sempre, però, que no infringissin les constitucions generals de Catalunya eren denegats a aquelles persones sotmeses a algun tipus de discriminació o penalització legal A partir de l’època borbònica rebé el nom de salconduit Quan era per a transitar en un poble veí rebia el nom de passaport de radi
remença
Història del dret català
A la Catalunya Vella, a partir del segle XI, dret (pagament d’una redempció personal) que el senyor territorial podia exigir del vassall subjecte a adscripció a la terra quan aquest volia abandonar-la.
Les Commemoracions de Pere Albert, redactades abans del 1250, parlen ja de la remença com d’una institució normal a la Catalunya Vella, però de fet no fou reconeguda pel rei fins que Pere el Gran, a les corts del 1283, donà la constitució En les terres o locs , que sancionava legalment la remença personal Era un dels mals usos suprimits el 1486 per la sentència arbitral de Guadalupe
obertura
Història del dret català
Als s. XI, XII i XIII, fet de tornar el feu en poder del senyor alodiari en cas de rancura, o bé sense aquesta, si la infracció que hi havia donat lloc no havia tingut perdonament o esmena
.
mal ús
Història del dret català
Del segle XI al XV, especialment a la Catalunya Vella, cadascun dels drets exercits pels senyors directes, a més dels drets que els pertocaven per raó de l’establiment emfitèutic, damunt llurs pagesos de remença, com a conseqüència del domini que els era atribuït sobre aquests.
També tingueren una part d’aquests mals usos barons i senyors de viles i burgs damunt dels habitants d’aquests Alguns dels mals usos eren regulats pels mateixos Usatges de Barcelona, ben pocs per alguna constitució de Catalunya i la majoria pel dret consuetudinari Unes mateixes institucions interferien entre el dret privat les que dimanaven de l’emfiteusi i el públic i penal que pervenien de la jurisdicció, perquè moltes vegades feia difícil d’enquadrar-les concretament en cada una d’aquestes modalitats, sobretot quan en l’ambient jurídic s’estenien moltes normes feudals als contractes…