Resultats de la cerca
Es mostren 625 resultats
bosc obert
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns no es toquen entre elles.
La major part dels boscs de Catalunya són oberts a causa, principalment, del seu règim de gestió predominant, que es basa en torns de tala de 15 a 20 anys segons les espècies arbòries i els llocs Altres causes en són la joventut dels boscs que encara estan colonitzant camps i pastures abandonats durant les darreres dècades o que encara s’estan regenerant després de pertorbacions naturals o induïdes per l’home, i la manca d’aigua suficient per a mantenir un estrat arbori tancat
bosc tancat
Ecologia
Bosc en el qual les capçades dels arbres veïns es toquen entre elles.
En un bosc tancat el sotabosc conté poques plantes, les quals han d’estar adaptades a la manca de llum Una característica d’aquesta adaptació és la disposició horitzontal de les fulles, que permet una màxima exposició als raigs solars que puguin travessar les branques i les fulles dels arbres que configuren el bosc Els boscs tancats que hi ha a Catalunya són relativament joves N'és una prova la presència, al sotabosc, de plantes típiques de zones obertes, solellades, que hi malviuen Això ens indica que el bosc era més obert en el passat, o que l’espècie d’arbre dominant d’aquest bosc tancat…
bioremediació
Ecologia
Aprofitament de la capacitat d’alguns bacteris o fongs de degradar composts contaminants i tòxics, com ara el petroli o alguns plaguicides.
La bioremediació es presenta com un mitjà per a palliar desastres ecològics Així, un bacteri de l’espècie Ralstonia eutropha , que duu incorporat un gen de ratolí, ha estat estudiat per eliminar metalls pesants atrapant, per exemple, els ions de cadmi En el X Simposi Internacional de Procariotes Fotòtrofs celebrat a l’agost del 2000 a Barcelona, el microbiòleg israelià Yehuda Cohen presentà dades que indiquen que els tapissos microbians poden degradar el petroli A Catalunya, existeixen tres grups de recerca que estudien aquestes comunitats microbianes a la península dels Alfacs, al delta de l…
balanç de calor
Ecologia
Geografia
Avaluació de les diferents entrades i sortides d’energia que té la Terra i que en determinen el clima.
La principal entrada d’energia procedeix del Sol en forma de longitud d’ona curta d’entre 0,2 i 4 micres L’equilibri energètic a l’oceà és determinat per les diferents entrades i sortides d’energia que es poden considerar Definint una taxa de calor Q W/m 2 feta sobre la mitjana d’un any, s’ha determinat una equació que relaciona aquestes entrades i sortides d’energia Q t =Q s +Q b +Q h +Q e +Q v , essent Q t la taxa total d’energia guanyada o perduda per una massa d’aigua a l’oceà, Q s la taxa d’energia entrant procedent del Sol, Q b la taxa d’energia sortida de l’oceà per radiació d’ona…
surgència submarina
Ecologia
Emissió d’aigua calenta que surt del fons de la mar, a les dorsals oceàniques.
A conseqüència d’aquest fet, es creen unes condicions que permeten la formació d’un ecosistema que té com a productors primaris bacteris quimiolitotròfics del sofre En aquest ecosistema hom ha descobert animals que no es troben a cap més hàbitat, com ara el vestimentífer Riftia
osmòtrof | osmòtrofa
Ecologia
Dit de l’organisme que pren tots els nutrients en forma dissolta.
Aquesta categoria nutritiva comprèn alguns fongs i bacteris
oportunista
Ecologia
Dit de l’espècie amb una taxa de multiplicació elevada, capaç d’aprofitar ràpidament un espai deixat en l’ecosistema, i adaptada a condicions canviants en el temps i en l’espai.
El seu poder de competència es basa en la seva gran capacitat de multiplicació, la qual acostuma a anar lligada a una vida breu
auditoria ambiental
Ecologia
Avaluació sistemàtica que hom realitza per a determinar si el sistema de gestió i el comportament ambiental d’una organització, empresa, etc, satisfan les disposicions establertes, si el sistema s’ha implantat de manera efectiva i si és adequat per a assolir la política i els objectius ambientals fixats.
afital
Ecologia
Dit de la zona marina sense algues.
La zona afital marina és equivalent a la zona profunda, que es diferencia de la zona fital o litoral perquè no conté algues bentòniques El límit entre les dues zones se situa allà on desapareixen aquestes algues, a uns 200 m de fondària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina