Resultats de la cerca
Es mostren 626 resultats
bioecologia
Ecologia
Terme proposat per F.E. Clements i V.E. Shelford per a designar de manera unitària, encara que també redundant, l’ecologia animal i l’ecologia vegetal.
biocora
Ecologia
Conjunt dels organismes d’una localitat o d’una àrea més o menys homogènia i dels seus factors climàtics, topogràfics, edàfics, històrics, etc, els quals determinen aquest poblament.
bioclina
Ecologia
Superfície en la qual, en la distribució vertical de determinats organismes (especialment planctònics) en els ecosistemes aquàtics, hi ha un canvi sobtat en el nombre d’individus i d’espècies.
Sovint coincideix amb la termoclina
bioclimatologia
Meteorologia
Ecologia
Branca de la climatologia que estudia la interacció que s’estableix entre el clima i els organismes vius al llarg de períodes representativament llargs (desenes o una centena d’anys).
Considera els efectes del clima sobre la distribució de plantes i animals i sobre la fisiologia i patologia humanes climatologia mèdica i hi és d’especial interès la determinació de les influències del clima i dels microclimes urbans sobre la salut humana pollució
bioclima
Ecologia
Clima que és definit d’acord amb els factors que condicionen més immediatament els éssers vius: humitat, temperatura, llum, etc, i que comporta generalment la possibilitat de vida d’uns determinats tipus de comunitats naturals.
biocenosi
Ecologia
Comunitat d’organismes mútuament condicionats que ocupen un territori definit (biòtop) on es mantenen en un estat d’equilibri dinàmic gràcies a la reproducció de tots els organismes que la integren i a llurs interaccions.
En la biocenosi generalment no interfereixen els organismes vivents exteriors o llurs produccions, però, en canvi, són determinants l’ambient fisicoquímic exterior i les seves modificacions llum, temperatura, règim de vents, composició de l’aigua L’exemple més típic de biocenosi l’ofereixen els llacs, que constitueixen un sistema força tancat que rep aportacions pràcticament limitades a les radiacions solars També en són exemples les torberes, els esculls corallins, les illes, les coves i fins i tot àrees continentals o oceàniques de condicions ambientals relativament homogènies i de…
bentos
Ecologia
Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d’aigües dolces, fixos o tot desplaçant-se per la superfície o colgats en el substrat.
Tots ells presenten adaptacions particulars a aquesta mena de vida sistemes de fixació, moviment reptant que evita que restin tapats per la pluja de sediments diatomees, cianofícies, sistemes excavadors peculiars peu dels lamellibranquis, etc Els animals solen ésser filtradors o bé s’alimenten de sediment, sobre les fines partícules del qual es concentra per absorció la matèria orgànica de l’aigua En general comprèn comunitats d’estructura complexa i d’una gran estabilitat i que, en menor grau o en major, depenen d’altres comunitats menys estructurades, però més productives plàncton
bentopelàgic | bentopelàgica
Ecologia
Dit dels animals pelàgics que periòdicament es desplacen per les proximitats dels fons.