Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en unes altres…
eutrofització
Ecologia
Procés d’acumulació de sals minerals nutrients (especialment nitrats) a les aigües d’un llac o d’un pantà, que comporta un creixement massiu d’algues.
Aquest procés es produeix amb rapidesa, ja que el nitrogen mineral, que és un dels factors que limiten el creixement vegetal, és aportat per les aigües polluïdes, especialment per l’acció dels adobs minerals que són rentats dels conreus pel reg i les pluges, vers els rius i els llacs, i també per l’afluència de les aigües residuals de les estacions depuradores L’eutrofització s’assimila a l’envelliment d’un llac, que en condicions naturals s’esdevé molt lentament, i quan és atesa, l’aigua s’enterboleix i pren un color verdós o bru, i no pot ésser utilitzada per a la majoria d’…
ecesi
Ecologia
Procés complet d’establiment d’una espècie en una àrea determinada.
planta de compostatge
Ecologia
Instal·lació equipada i preparada per a realitzar-hi el procés de compostatge.
embornal
Ecologia
Fase, procés o mitjà responsable de la desaparició d’un contaminant de l’ambient.
Les aigües marines, per exemple, són l’embornal del diòxid de carboni
biofilm algal
Ecologia
Biofilm d’algues microscòpiques.
D’una banda, constitueix un valuós bioindicador de l’estat ecològic del sistema fluvial, principalment pel que fa als efectes tòxics dels metalls pesants D’altra banda, els biofilms algals han demostrat tenir capacitats per a neutralitzar l’eutrofització i la contaminació dels rius La fotosíntesi que fan aquests biofilms genera oxigen i consumeix diòxid de carboni Aquest consum de diòxid de carboni incrementa el pH, cosa que provoca la precipitació de fosfats dissolts en l’aigua L’excés de nitrogen i els fosfats són absorbits pel biofilm en la creació de biomassa Tot aquest procés…
valorització
Ecologia
Procés pel qual un residu o un component d’un residu torna a ésser útil.
El reciclatge, la recuperació, la regeneració i la reutilització són exemples d’opcions de valorització
adaptació
Ecologia
Conjunt de modificacions hereditàries (morfològiques, fisiològiques i etològiques) que permeten a un organisme, una població o una espècie adequar-se a les condicions biòtiques i abiòtiques del medi.
L’adaptació és un procés fonamental en l’evolució i diversificació de les espècies
ecosistema | ecosistemes

Esquema que mostra l’intercanvi de matèria i energia en un ecosistema
© Fototeca.cat
Ecologia
La ciència que estudia l’estructura, el funcionament i l’evolució dels ecosistemes és l'ecologia Tansley, en el seu treball The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms 1935, introduí el terme ecosistema per a designar les unitats naturals bàsiques de la biosfera Els autors russos solen emprar el terme biogeocenosi com a sinònim d’ecosistema Els nexes que uneixen els diferents components, biòtics i abiòtics, de l’ecosistema són essencialment les relacions d’intercanvi material i energètic que es produeixen entre ells Quant a l’energia, la comunitat podria ésser representada per una…
escalfament global
Ecologia
Procés d’augment gradual de la temperatura de la Terra, principalment per la intensificació de l’efecte hivernacle.
El 1998, la concentració de diòxid de carboni atmosfèric era de 360 ppm d’aire sec, la qual cosa representava un augment del 29% respecte a la concentració d’aquest gas durant l’era preindustrial Per la seva banda, la temperatura mitjana de la superfície del planeta augmentà en 0,5ºC durant el segle XX El clima del segle XXI serà probablement més càlid que l’actual a causa de l’augment de concentracions dels gasos hivernacle com a resultat de les activitats humanes Les previsions del Panel Internacional sobre Canvi Climàtic IPCC estimen que l’escalfament global per als propers 100 anys serà d…