Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
índex d’integritat biòtica
Ecologia
Índex que mesura l’estat de salut d’un ecosistema determinat.
Originàriament desenvolupat per a estudiar l’estat de comunitats de peixos, aquest índex usa com a paràmetres la riquesa i la composició d’espècies, l’estructura tròfica i l’abundància d’individus
bioma

Distribució geogràfica de biomes
© Fototeca.cat
Ecologia
Conjunt de comunitats que constitueixen una biocenosi de tipus zonal, d’una gran amplitud, i representen etapes en evolució cap a una biocenosi terminal (clímax), de fisiognomia peculiar, directament relacionada amb el clima.
L’amplitud del bioma és suficient per a incloure no solament el poblament vegetal, sinó també les activitats dels animals, fins i tot els més grossos i influents Els biomes ocupen àrees extenses, entorn dels centenars de quilòmetres quadrats, i s’estenen, de manera zonal, entre límits bastant amplis de latitud, corresponent al domini dels grans tipus de clima la tundra, la praderia, els boscs de planocaducifolis, els deserts, etc
ecosistema | ecosistemes

Esquema que mostra l’intercanvi de matèria i energia en un ecosistema
© Fototeca.cat
Ecologia
La ciència que estudia l’estructura, el funcionament i l’evolució dels ecosistemes és l'ecologia Tansley, en el seu treball The Use and Abuse of Vegetational Concepts and Terms 1935, introduí el terme ecosistema per a designar les unitats naturals bàsiques de la biosfera Els autors russos solen emprar el terme biogeocenosi com a sinònim d’ecosistema Els nexes que uneixen els diferents components, biòtics i abiòtics, de l’ecosistema són essencialment les relacions d’intercanvi material i energètic que es produeixen entre ells Quant a l’energia, la comunitat podria ésser…
psammòfil | psammòfila
Ecologia
Dit de l’organisme, o comunitat biòtica, que és propi dels medis sorrencs.
pèlon
Ecologia
Comunitat biòtica aquàtica formada per organismes errants i corpulents que habiten entre el material fi o fangós del fons.
plòcon
Ecologia
Comunitat biòtica aquàtica formada per organismes (algues filamentoses) adherits al substrat per la base i més o menys ramificats.
plàncton
Ecologia
Comunitat biòtica formada per tots aquells organismes que es troben en suspensió en el si de les aigües dolces, salabroses o marines.
Els moviments passius d’aquests organismes són predominants sobre els actius En les comunitats planctòniques és constant la pèrdua de biomassa per sedimentació La suspensió dels organismes planctònics és aconseguida mitjançant el moviment, o bé reduint la densitat mitjançant cambres o bombolles de gas, grans vacúols, gotes d’oli, augmentant les superfícies de contacte amb l’aigua cilis, membranes, però, sobretot, allò que ha de subvenir a aquesta pèrdua suplementària ha d’ésser la multiplicació de les espècies Per tant, el quocient de producció biomassa ha d’ésser relativament alt La taxa de…
pècton
Ecologia
Comunitat biòtica aquàtica, formada per organismes que, adherits al substrat per la base, constitueixen un coixí o una crosta compacta que sovint s’endureix per precipitats minerals.
psàmmon
Ecologia
Comunitat biòtica d’organismes agnàtics errants (de mar o d’aigües dolces) que viuen entre els materials del fons, en els intersticis entre els grans de sorra.