Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
mutualisme
© Fototeca.cat-Corel
Ecologia
Associació entre dues espècies de manera que se’n beneficiïn totes dues.
Un cas típic fóra l’associació actínia-bernat ermità De fet, el mutualisme perfecte només es dóna quan les condicions del medi són favorables per a tots dos participants, perquè en el cas contrari un d’ells passa a parasitar l’altre
epilític | epilítica
Ecologia
Que viu aplicat directament sobre pedres o roques, com és ara el cas de molts líquens.
producció
Ecologia
Biomassa produïda per un organisme, una població o una comunitat.
Mitjançant la fotosíntesi, les plantes verdes formen combinacions orgàniques a partir de CO 2 i de H 2 O hom parla, en aquest cas, de producció primària Els organismes animals fan servir les plantes com a aliment i en transformen una petita part en substància animal, i en aquest cas hom parla de producció secundària El total de la matèria orgànica vegetal produïda rep el nom de producció bruta
dispersió passiva
Ecologia
Dispersió de les espècies que no tenen capacitat de moviment pròpia, que no es poden desplaçar per elles mateixes sinó gràcies a factors externs.
En el cas de les plantes cal considerar que, si bé la mateixa planta no es pot desplaçar, sí que ho pot fer la llavor La dispersió passiva de molts organismes ha estat afavorida pels humans, que amb viatges constants arreu del planeta han introduït voluntàriament i involuntàriament moltes espècies fora de la seva àrea de distribució originària Aquest és el cas de l’eucaliptus, el cranc americà i la cotorra de pit gris, entre d’altres
esforç reproductor
Ecologia
Despesa d’energia o cost metabòlic invertit en la producció de descendents.
Es pot quantificar en termes energètics o com a nombre d’ous En aquelles espècies animals que cerquen activament la seva parella o que realitzen ritus d’aparellament i en aquelles que tenen cura de la seva descendència, l’energia invertida en aquestes activitats s’inclou també dins l’esforç reproductor L’esforç reproductor es pot calcular per a una espècie o per a una població concreta En aquest darrer cas es quantifica sovint mitjançant la relació entre biomassa reproductora i biomassa total en el cas dels arbres es considera només la biomassa de l’any en curs
semèlpar | semèlpara
Ecologia
Dit del tipus de reproducció en què el progenitor es reprodueix solament una vegada i just després mor.
La reproducció de tipus semèlpar es dona tant en animals com en vegetals Exemples típics són les plantes anuals, els insectes que només viuen uns mesos i moren després de deixar els ous —com per exemple les llagostes de camp— i algunes plantes bianuals, com la composta Crepis taraxacifolia Altres espècies amb reproducció semèlpara viuen molt temps abans de reproduir-se, com és el cas dels salmons del Pacífic Oncorhynchus i, entre les plantes, de les atzavares Agave i els bambús, que floreixen i moren després d’un període vegetatiu molt llarg El cas més extrem el…
macrofàgia
Ecologia
Característica tròfica d’algunes espècies consistent a seleccionar l’aliment, que acostuma a ésser de valor nutritiu elevat.
Solen tenir un sistema nerviós evolucionat, com és el cas dels depredadors
sapròfit | sapròfita
Ecologia
Dit de l’animal, el vegetal o el microorganisme que viu i es nodreix d’animals o plantes morts i de tota mena de restes orgàniques en descomposició o descompostes, en els quals troba l’aliment carbonat.
Si té clorofilla i pot, en certes ocasions, arribar a prescindir d’aquesta matèria orgànica, hom l’anomena sapròfit facultatiu o hemisapròfit , i en el cas contrari, sapròfit obligat o holosapròfit
coloració disruptiva
Ecologia
Forma de camuflament natural de certs animals que tenen franges transversals de colors foscs.
Quan l’animal és en moviment ràpid, la seva silueta es fa imprecisa i enganyosa per als seus depredadors És el cas de les franges del tigre i de les de la zebra
cripsi
Ecologia
Adaptació per la qual un animal és difícilment visible en el medi habitual per tal com n’adopta la coloració o en copia les estructures.
Els mecanismes de la cripsi no són constants, puix que n'hi ha uns d’ús general, utilitzats per un gran nombre d’espècies segons el medi o l’estació de l’any, i uns altres que són especialitzats i propis d’espècies concretes En el primer cas hi ha les adaptacions de color a la tonalitat predominant en el medi això es dóna tant en els vertebrats com en els invertebrats, tant en el fons de la mar com a la terra N'és un exemple l’adopció del pelatge blanc per part d’espècies que a l’hivern viuen en ambients nevats En el segon cas hi ha aquelles espècies que tenen…