Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cicle biosfèric

Esquema del cicle biosfèric del nitrogen
© Fototeca.cat
Ecologia
Cicle que completa un element químic o un compost a la natura.
Atès que no hi ha, pràcticament, bescanvi de matèria entre la biosfera i les capes més superiors de l’atmosfera o entre aquella i les capes profundes de l’escorça terrestre, els éssers vius disposen d’una quantitat fixa d’elements químics a la biosfera, els quals passen per cicles geometeorològics com el cicle de l aigua o biològics com els cicles del carboni , del nitrogen , de l’ oxigen , del fòsfor i del sofre El cicle biosfèric és energèticament mantingut pel balanç energètic de la Terra El funcionament del cicle ecològic és fàcilment exemplificable en el cas del carboni l’àtom…
cicle hidrològic

El cicle hidrològic
© Fototeca.cat
Ecologia
Geografia
Circulació contínua de l’aigua, sota diferents estats, entre l'oceà, l’atmosfera i la litosfera.
El principal component del cicle és l’oceà, el qual conté més del 97% de les reserves totals d’aigua Ordenat de major a menor quantitat d’aigua continguda, la resta de components del cicle són l’aigua sòlida de la regió Antàrtica, aigua líquida subterrània, aigua líquida de rius i llacs i aigua gasosa en forma de vapor d’aigua a l’atmosfera Dins del cicle, el procés d’evaporació representa no sols una transferència d’aigua des de l’oceà cap a l’atmosfera, sinó que també és el principal mecanisme de pèrdua d’energia cap a l’atmosfera de la Terra El cicle de l’aigua
avaluació del cicle de vida
Ecologia
Estudi de l’impacte ambiental d’un producte o instrument considerant tot el procés que l’envolta, des de l’obtenció de les primeres matèries per a produir-lo fins a la seva destrucció o emmagatzematge en finalitzar la seva vida útil.
Aquesta avaluació significa una visió completa de l’impacte ambiental, ja que té en compte els efectes de l’obtenció de les primeres matèries, les despeses d’energia o materials i els processos contaminants durant la seva fabricació, així com l’impacte durant el seu ús i el cost de la destrucció, reciclatge o emmagatzematge de tots els components un cop acabada la seva vida útil
ritme
Ecologia
Fenomen característic de processos vitals que es presenta amb una regularitat periòdica, sia a l’escala cel·lular, com el ritme de divisió cel·lular, sia a l’escala de l’organisme (circadiari, estacional, etc).
Hom ha estudiat els ritmes a partir de la periodicitat amb què es presenten i del paper que hi tenen els factors que els engeguen, ja siguin interns o externs Un ritme que s’engega per la variació de factors externs —com els que s’esdevenen en passar del dia a la nit— és considerat exogen un ritme que resisteix l’acció dels factors externs és considerat endogen
elasticitat
Ecologia
Capacitat d’un ecosistema per a retornar a l’estat estacionari del cicle ecològic.
L’elasticitat d’un ecosistema depèn de les propietats del sòl Els ecosistemes es troben en un estat estacionari si la taxa de fotosíntesi i formació de matèria orgànica és equilibrada per la taxa de mineralització de la matèria orgànica Un desajustament del cicle ecològic genera una pertorbació Un ecosistema és elàstic si es recupera fàcilment de les pertorbacions
espiral de nutrients
Ecologia
Cicle de nutrients d’un riu.
És equivalent als cicles de nutrients propis de llacs i embassaments En un riu, molts nutrients elementals, com el nitrogen i el fòsfor, es mouen aigües avall tant en forma dissolta com captats per les algues que són arrossegades pel corrent, però també poden tornar al riu en la primera de les formes Els nutrients es mouen aigües avall com en una espiral
sincronia ecològica
Ecologia
Coincidència en el temps de variacions poblacionals, de cicle biològic o migratòries en diferents espècies.
És fonamental per a l’estabilitat dels ecosistemes i de les xarxes tròfiques Un exemple en són les variacions que el clima provoca a diverses espècies i que fa que les seves poblacions quedin afectades al mateix temps Aquest efecte és conegut com a efecte Morán i ha esdevingut objecte d’estudi amb relació al canvi climàtic global Com que les espècies presenten diferents sensibilitats al canvi climàtic, aquest genera una asincronia ecològica que té conseqüències greus en els ecosistemes
pedofauna
Ecologia
Conjunt de tots els organismes animals, invertebrats i vertebrats, que viuen al sòl, més o menys ben adaptats a la vida hipogea.
Moltíssimes espècies de petits invertebrats nematodes, cucs de terra, símfils, proturs, certes espècies d’àcars, collèmbols, etc passen tota la vida al sòl i constitueixen l’anomenada pedofauna permanent Per contra, la majoria de vertebrats rosegadors, rèptils i amfibis i moltes espècies d’insectes només viuen al sòl durant un cert temps o durant una determinada etapa del seu cicle vital, i constitueixen la pedofauna temporal
termoclina
Ecologia
Línia imaginària que indica el gradient brusc de temperatura i densitat de les aigües dels llacs i de les mars.
En els llacs de superfície mitjana la termoclina es forma generalment entre 6 i 15 m de fondària, i, en els grans llacs i a les mars entre 20 i 30 m La termoclina és constant a les mars, però als llacs varia, segons el cicle tèrmic anual, i les seves fluctuacions determinen variacions molt importants en la distribució de les espècies i de la biomassa dels diferents nivells de fondària dels llacs