Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
ritme estacional
Ecologia
Ritme que varia l’estructura en certes comunitats al pas de cada estació.
Els ecòlegs de comunitats terrestres i d’aigües dolces distingeixen sis estacions en les regions temperades hivernal, prevernal, vernal, estival, serotinal i autumnal
successió
Ecologia
Procés ordenat del desenvolupament de les comunitats, efectuat solament en una sola direcció, força constant i, consegüentment, previsible, originat pel canvi del nombre d’individus de cada espècie i per l’establiment d’espècies noves que poden eliminar lentament les poblacions originàries.
Les causes de la substitució d’unes comunitats per unes altres depenen de la mateixa activitat de les comunitats i del clima En l’etapa final de la successió s’estableix una comunitat madura anomenada clímax, especialment en botànica, que es perpetua a ella mateixa indefinidament comunitat vegetal
xeròfil | xeròfila
temps de residència
Ecologia
En un ecosistema en estat estacionari, temps que triga a passar pel sistema una quantitat de material igual a l’existent.
En la caracterització dels ecosistemes és d’interès el quocient entre la biomassa i la producció, és a dir, el temps de renovació de la biomassa Aquest quocient és molt baix en les comunitats del fitoplàncton i en les comunitats d’herbàcies, ambdues formades per individus petits i de vida curta, i és molt alt en els boscs, ja que els arbres són els vegetals més grans i longeus
bentos
Ecologia
Conjunt dels organismes que habiten sobre fons marins o d’aigües dolces, fixos o tot desplaçant-se per la superfície o colgats en el substrat.
Tots ells presenten adaptacions particulars a aquesta mena de vida sistemes de fixació, moviment reptant que evita que restin tapats per la pluja de sediments diatomees, cianofícies, sistemes excavadors peculiars peu dels lamellibranquis, etc Els animals solen ésser filtradors o bé s’alimenten de sediment, sobre les fines partícules del qual es concentra per absorció la matèria orgànica de l’aigua En general comprèn comunitats d’estructura complexa i d’una gran estabilitat i que, en menor grau o en major, depenen d’altres comunitats menys estructurades, però més…
heliòfil | heliòfila
Ecologia
Dit dels organismes o de les comunitats que necessiten sol o una forta il·luminació.
nitròfil | nitròfila
Ecologia
Botànica
Dit de les plantes i de les comunitats vegetals que volen sòls rics en nitrogen.
La vegetació ruderal i viària, la que voreja les jaces del bestiar, etc, sol tenir caràcter nitròfil
autoecologia
Ecologia
Part de l’ecologia que estudia els éssers vius considerats individualment, tenint en compte llurs necessitats i reaccions i, també, la influència que els factors del medi exerceixen damunt d’ells.
És un terme ja en desús que s’oposa a la sinecologia o ecologia de les comunitats
comunitat
Ecologia
Conjunt d’organismes que viuen en un mateix biòtop o hàbitat.
Sovint és sinònim de biocenosi, bé que moltes vegades hom en restringeix el significat i parla de comunitats d’animals, de vegetals, etc ecosistema
índex d’integritat biòtica
Ecologia
Índex que mesura l’estat de salut d’un ecosistema determinat.
Originàriament desenvolupat per a estudiar l’estat de comunitats de peixos, aquest índex usa com a paràmetres la riquesa i la composició d’espècies, l’estructura tròfica i l’abundància d’individus