Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
matèria orgànica particulada grollera
Ecologia
Material orgànic de dimensions mitjanes o grans, principalment fulles, que ha caigut dins d’un riu.
Afavoreix la vida de petits invertebrats, especialment larves d’insectes, que el masteguen i trituren accelerant-ne la descomposició L’entrada i la presència de matèria orgànica particulada grollera al riu condiciona l’abundància d’aquests animals trituradors
helofitisme
Ecologia
Adaptació d’algunes plantes a resistir períodes llargs d’inundació.
Durant aquests períodes es produeixen situacions d’anòxia prop de les arrels de les plantes afectades L’anòxia va acompanyada de processos anaeròbics de descomposició, alliberament de nitrogen o d’òxids de nitrogen en forma gasosa, acumulació d’àcid sulfhídric, altes concentracions de ferro i manganès en forma soluble i alliberament d’àcids carboxílics i hidrats de carboni Tot plegat configura un medi químic que planteja greus problemes per a l’activitat dels vegetals superiors i la seva adaptació
gas hivernacle
Ecologia
Cadascun dels gasos responsables de l’efecte hivernacle.
Per a conèixer la circulació dels gasos responsables de l’efecte hivernacle quan s’alliberen a l’atmosfera cal saber quines en són les concentracions atmosfèriques Aquestes concentracions no han deixat d’augmentar els últims anys i, en conseqüència, també s’ha incrementat el nombre d’estudis dels seus efectes sobre els ecosistemes Un d’aquests estudis relaciona l’augment d’un dels gasos hivernacle més importants, el diòxid de carboni, amb l’alentiment dels processos cíclics d’herbivorisme i descomposició de la matèria, coneguts també pel fet que són constantment representats en…
autodepuració
Ecologia
Eliminació gradual per descomposició aeròbia de l’exceés de matèria orgànica de les aigües naturals contaminades gràcies a l’activitat dels microorganismes que hi viuen.
L’autodepuració depèn del grau de dilució de les aigües residuals en les aigües naturals, de la inclinació del terreny, del cabal oxigenació i de l’estat de les comunitats naturals existents
sapròfit | sapròfita
Ecologia
Dit de l’animal, el vegetal o el microorganisme que viu i es nodreix d’animals o plantes morts i de tota mena de restes orgàniques en descomposició o descompostes, en els quals troba l’aliment carbonat.
Si té clorofilla i pot, en certes ocasions, arribar a prescindir d’aquesta matèria orgànica, hom l’anomena sapròfit facultatiu o hemisapròfit , i en el cas contrari, sapròfit obligat o holosapròfit