Resultats de la cerca

S'aplica al desenvolupament de mecanismes de defensa La descendència d’individus molt afectats pels depredadors mostra un desenvolupament de mecanismes de defensa superior al dels progenitors, sempre que aquests últims no hagin patit la mateixa pressió No es tracta d’un mecanisme de selecció, ja que només hi ha una generació de diferència i no és una característica que quedi fixada, sinó que és una mostra de la plasticitat del fenotip entre generacions Aquest fet pot esdevenir un component molt significatiu en la comprensió de la interacció entre preses i depredadors

Els animals cavernícoles ocasionals no estan estrictament confinats a les cavitats subterrànies ni tan sols hi són freqüents Com ho indica el seu nom, hi apareixen ocasionalment

Si la competència es fa entre membres d’una mateixa espècie hom parla de competència intraspecífica , i si es fa entre individus de diferents espècies hom parla de competència interespecífica En tenir lloc entre organismes de diferent espècie, es produeix el fenomen de selecció natural dels individus més aptes, fet que constitueix un dels mecanismes evolutius

En els models poblacionals la capacitat màxima de càrrega s’expressa sovint com a K El seu valor és determinat pels recursos disponibles, incloent-hi l’espai, i per això diferents poblacions d’una mateixa espècie poden tenir una K diferent, segons l’indret on viuen La capacitat màxima de càrrega es pot inferir a partir de la natalitat i la mortalitat, però moltes vegades aquestes no es coneixen i s’ha de fer l’estimació directament a partir de les observacions de camp A mesura que una població s’apropa a la seva capacitat màxima de càrrega el seu creixement es va alentint, i quan…

En les mars o els llacs en què es formen picnoclines, les aigües profundes són tèrmicament molt estables 4°C tot l’any, en el cas ideal mentre que les superficials varien de temperatura d’acord amb les estacions Les aigües més profundes poden no barrejar-se mai amb les altres, tal com s’esdevé actualment a la mar Morta i en molts llacs

Els filtres són regions que contenen només una part dels hàbitats que hi ha a cada banda, per la qual cosa només permet el pas d’unes espècies determinades En aquests casos, la composició d’espècies als dos costats de la via és diferent En un grau més o menys alt, totes les barreres geogràfiques tenen una permeabilitat parcial, i l’efectivitat varia en funció del temps i de les espècies en estudi És per això que moltes barreres es poden considerar autèntics filtres biogeogràfics o ecològics Només els deserts que ocupen grans extensions i les carenes muntanyoses d’altitud notable…