Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
contaminació de les aigües
Ecologia
Alteració de l’equilibri dels ecosistemes aquàtics, amb pertorbació de llur cicle natural per causa humana, sovint causada per la utilització abusiva de l’aigua com a vehicle de deixalles i residus ocasionats per l’activitat humana.
La matèria orgànica contaminació orgànica , procedent sobretot dels nuclis urbans, eutrofitza l’aigua eutrofització i en consumeix l’oxigen dissolt la qual cosa és un factor limitador per a moltes espècies L’eutrofització, fenomen de ritme lent a la natura, és accelerat enormement per l’acció de l’home Les diferents activitats i explotacions humanes aporten a les aigües els següents contaminants pesticides herbicides o defoliants amb dioxina, paraquat, etc, molt tòxics i teratògens fungicides amb mercuri, que és transportat i es concentra després a les cadenes alimentàries insecticides…
salut ambiental
Ecologia
Estudi de l’impacte de les alteracions del medi en la salut humana.
Els efectes de la contaminació o altres problemes ambientals són difícils de demostrar, ja que caldria separar la influència de tots els altres elements que afecten la salut d’una persona Tot i això, els darrers anys semblen ben establertes relacions com la que hi ha entre la contaminació a les ciutats i els problemes respiratoris, cardiovasculars i de càncer També s’han replantejat els efectes de les dosis baixes, ja que l’exposició prolongada a alguns composts encara que sigui en dosis baixes pot provocar problemes de salut a mitjà o a llarg termini Els efectes de la degradació de l’entorn…
desertificació
Ecologia
Transformació d’una regió en àrida o desèrtica per causa de l’acció humana.
Entre les pràctiques que l’afavoreixen hi ha la sobrepastura, els conreus excessivament continuats o en règim de monocultiu exclusiu, els incendis, etc Pot agreujar la tendència natural d’un territori a l’aridesa o n'accelera la desertització
desertització
Ecologia
Transformació d’una regió en àrida o desèrtica per causes naturals.
Els canvis climàtics en són la causa més freqüent L’activitat humana pot ser-ne un factor coadjuvant o, fins i tot, la causa principal desertificació
bioclimatologia
Meteorologia
Ecologia
Branca de la climatologia que estudia la interacció que s’estableix entre el clima i els organismes vius al llarg de períodes representativament llargs (desenes o una centena d’anys).
Considera els efectes del clima sobre la distribució de plantes i animals i sobre la fisiologia i patologia humanes climatologia mèdica i hi és d’especial interès la determinació de les influències del clima i dels microclimes urbans sobre la salut humana pollució
contaminant orgànic persistent
Ecologia
Química
Substància química orgànica resistent a la degradació.
Emès o abocat al medi ambient, provoca contaminació persistent i acumulable en els éssers vius, així com riscos per a la salut humana S'hi inclouen substàncies com el DDT, dioxines i bifenils policlorats PCB, hexaclorobenzè, naftalens policlorats i èters difenílics polibromats o policlorats
humanització
Ecologia
Acció humana que altera un paisatge o un ecosistema, correntment en el sentit de degradar-lo.
dendroecologia
Ecologia
Branca de la dendrocronologia que se serveix de les anelles de creixement dels arbres per a estudiar problemes ecològics i mediambientals.
A les anelles dels arbres queda enregistrat, com a alteracions en la seva taxa de creixement o com a cicatrius, tot allò que afecta el seu creixement la temperatura, les precipitacions, les gelades i la sequera, les característiques físiques i químiques del sòl, les característiques del bosc del seu voltant, els efectes dels animals, les tales, els incendis, etc La dendroecologia té aplicació en l’estudi de la resposta dels arbres a les condicions climàtiques i en els estudis de la dinàmica dels boscs i la reconstrucció de la seva història, i és un bon ajut per a establir el règim de…
restauració
Ecologia
Conjunt d’operacions destinades a crear unes condicions similars a les que presentava un sistema natural alterat per l’activitat humana.
parc natural
parc natural La vall de Santa Fe, sota el massís de les Agudes-turó de l’Home, amb el pantà de Santa Fe
© Fototeca.cat
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.
La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions…