Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
poiquilohidre | poiquilohidra
Ecologia
Dit de l’organisme amb adaptacions que li faciliten la supervivència en un medi en què la disponibilitat d’aigua és massa fluctuant per a garantir el manteniment d’una columna contínua d’aigua des del sòl.
Els representants d’aquests organismes són principalment algues, briòfits, líquens i algunes falgueres i fanerògames Les plantes poiquilohidres absorbeixen aigua a través de l’epidermis de les fulles Si la humitat atmosfèrica és elevada, poden absorbir aigua, les cèllules s’hidraten i poden activar els processos de la fotosíntesi L’adaptació d’aquests organismes és possible gràcies a algunes característiques anatòmiques i fisiològiques tenen cèllules petites i gairebé sense vacúols el seu protoplasma pot resistir, reduint al mínim l’activitat vital, llargs períodes de…
smog
Meteorologia
Ecologia
Terme emprat per a designar les boires que es formen a les àrees industrials.
Són degudes a la gran concentració de partícules de pols i fums, que, en actuar com a nuclis de condensació, provoquen la condensació del vapor d’aigua fins i tot en el cas que la humitat relativa de l’aire sigui molt inferior al 100%
demanda evaporativa de l’atmosfera
Ecologia
Dèficit de la pressió de vapor d’aigua d’una massa d’aire mesurat en mil·libars de mercuri.
Es calcula fent la diferència entre la quantitat de vapor d’aigua total que pot contenir la massa d’aire i la quantitat d’aire que conté realment La demanda evaporativa depèn, principalment, de la temperatura, del grau d’humitat atmosfèrica i del règim de turbulències de les masses d’aire
evapotranspiració potencial
Ecologia
Quantitat màxima d’aigua que pot passar a l’atmosfera per evapotranspiració en un període de temps determinat.
L’evapotranspiració potencial és el màxim retorn possible d’humitat a l’atmosfera sota unes condicions tèrmiques determinades i amb una vegetació en equilibri amb el clima d’una zona L’evapotranspiració potencial es calcula, amb moltes dificultats, a partir de l’aigua disponible, que a les zones continentals és constituïda per l’aigua de precipitació més la reserva d’aigua del sòl Està estimada en 940 l/m 2 anuals en la superfície dels mars i oceans, i entre 200 i 600 l/m 2 sobre els continents
biomassa
Ecologia
Tecnologia
Massa total de la matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema.
En general, el màxim de biomassa es troba en els ecosistemes més estructurats, corresponents a condicions ecològiques molt estables des de temps antic, com és ara les selves tropicals o els esculls de coralls de les mars càlides En aquests ecosistemes madurs, la biomassa es manté sensiblement constant, amb una despesa d’energia productivitat relativament petita En els biòtops de condicions fluctuants conreus, aigües sotmeses a assecament periòdic, etc, la biomassa és relativament més baixa, i la despesa d’energia més gran La biomassa pot ésser convertida en energia segons dues tècniques…
dèficit hídric
Ecologia
Situació hídrica que es produeix quan les pèrdues d’aigua per transpiració són més grans que el subministrament d’aigua a les fulles.
La quantitat d’aigua que necessitaria la vegetació per a mantenir una taxa de creixement òptim sota unes condicions climàtiques i edàfiques determinades es quantifica com la diferència entre l’evapotranspiració potencial requeriments d’aigua i l’evapotranspiració real aigua utilitzada realment L’evapotranspiració potencial Ep és la màxima quantitat d’aigua evapotranspirada sota unes condicions de subministrament òptim L’evapotranspiració real Ea és el volum d’aigua total que torna a l’atmosfera quan s’evapora de la superfície del sòl i de les plantes més l’aigua transpirada realment per la…
coeficient evaporatiu
Ecologia
Grau d’humitat d’una comunitat vegetal calculat com el quocient entre l’evapotranspiració real (Ea) i la demanda evaporativa de l’atmosfera (Eo).
El seu símbol és k, per tant k = Ea/Eo El valor de k és indicatiu de l’aigua disponible en una comunitat vegetal durant un determinat interval de temps Definit per Fitzpatrick i Nix el 1970, des d’aleshores ha estat àmpliament utilitzat
mesòfil | mesòfila
Ecologia
Dit de l’organisme que es desenvolupa òptimament amb valors mitjans d’un factor ecològic, especialment quan aquest és la temperatura o la humitat.
ombròfit | ombròfita
Ecologia
Botànica
Dit de la planta que realitza tot el seu cicle vital en un temps molt curt, aprofitant la humitat que segueix les ocasionals pluges dels deserts.
ambient
Ecologia
Conjunt de factors físics (humitat, temperatura, pressió, llum, etc), químics (composició química del medi) i biològics (interaccions entre els organismes) a què és sotmès un ésser viu.